Publicar a Internet

L'escriptura, una tasca solitària, no assoleix la seva plenitud fins que es socialitza, fins que es completa el cicle comunicatiu i qualcú llegeix el que s'ha escrit. Però publicar un llibre, sigui del gènere que sigui, no és fàcil. Especialment si és el primer i ningú no et coneix, superar tots els entrebancs fins aconseguir que el que has escrit arribi a les llibrerires pot ser una autèntica odisea que costa temps, suor i doblers. Aquest és un dels motius per alegrar"nos de l'aparició deJoEscric.com, ja que permetrà a molts d'escriptors novells poder"se botar tots aquests tràmits, mentre que els ja consagrats disposaran d'un fil directe amb els lectors amb noves possibilitats comunicatives fins ara inèdites.

Des del punt de vista d'un lector, cal dir que la proposta és extremadament suggerent. Al mateix temps que et presenta una nova forma de citar"te amb la literatura, també t'obri la porta a tot un ventall d'autors i obres que en altres circumstàncies difícilment hauries arribat a conèixer.

El fet de poder"se botar els controls dels editors ha de donar lloc també a una major diversitat de propostes, lluny del monolitisme que, també en literatura, imposa sovint la moda.

La utilitat didàctica d'aquest portal és també un altre factor a tenir en compte. Els alumnes tenen en JoEscric.com un munt de possibilitats: des de lasimple utilització com a una eina informativa o de recerca,fins a la participació activa en els seus fòrums de discusió o, perquè no, la publicació de qualque escrit propi.

El català tendrà, amb aquest portal, una eina de difusió de la seva literatura d'abast mundial i una nova via de relació entre els escriptors i lectors catalanoparlants d'arreu del món.

Tammateix he de confessar que el que m'ha cridat més l'atenció d'aquest projecte ha estat que sigui totalment privat, sense que fins ara hi hagi intervengut cap institució pública. I m'ha sorprès molt agradablement que el promotor d'aquesta idea hagi estat un empresari mallorquí, Vicenç Grande, de Drac Hotels. Quan tant es parla de la minsa sensibilitat social i cultural del sector hoteler de les nostres illes, apareix una iniciativa com aquesta, el que em fa pensar que, tal vegada quelcom começa a canviar,que a la fi alguns dels que més han progressat gràcies al seu esforç, però també gràcies a les riqueses d'aquesta terra, se comencen a adonar que es troben en deute amb ella i que li han de retornar una part del que n'han extret per tal de possibilitar que el progrés no es circumscrigui únicament dins l'àmbit econòmic, sinó que arribi també al món de la cultura, de l'art i de la solidaritat. Diuen que una flor no fa estiu, però a mi m'agradaria somiar que l'exemple de Vicenç Grande no quedarà com un oasi enmig del desert, sinó que encetarà un camí de col·laboració entre l'empresariat mallorquí i la societat d'on han sorgit que permetrà capgirar la tendència d'empobriment cultural i lingüístic que patim.