La decisió de l'exsecretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, Pere Esteve, d'abandonar el partit perquè el veu massa dependent del PP i les clucades d'ull que ha fet a Esquerra Republicana ha deixat bocabadats molts de nacionalistes balears.

Esteve ha desenvolupat una gran tasca d'enteniment entre els nacionalistes de tot l'àmbit de la llengua catalana. La seva presència als congressos del PSM i a diferents trobades a les Balears i al País Valencià així ho testimonien, i per sobre de la decisió personal d'aquest polític, el que cal desitjar ara és que aquesta feina no quedi ni tudada ni abandonada.

El conseller en cap de la Generalitat i successor de Jordi Pujol, Artur Mas, molt centrat en el dia a dia del Principat, no ha d'oblidar el llegat d'Esteve per molt que les seves relacions personals no fossin bones. Tal com es va veure amb la Declaració de Barcelona, i amb la manera com es va presentar, Pere Esteve sabia conjugar fermesa i tacte, conviccions i diplomàcia. Ajudà, i molt, que des de l'Arxipèlag s'anàs pensat en un altre model d'Estat on el pes de les comunitats amb personalitat pròpia fos cada cop més gran. Aquesta aportació és una eina valuosíssima tant des d'un punt de vista teòric com de praxis en l'actual conjuntura.

Artur Mas, en principi, pensa molt més a assegurar-se la governabilitat després del pujolisme. És humà que actuï així, però el PP se li pot convertir en un aliat cada cop més incòmode per molt que el candidat conservador sigui el catalanista Josep Piqué. L'experiència balear demostra que els enteniments de govern entre populars i nacionalistes solen acabar malament. I l'electorat del Principat és prou madur per captar i capir aquest perill.