algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Proposta i resposta

El problema de les coses també és el problema del nom de les coses. Les coses neixen, es transformen, es disfressen, i a tota nova aparença de la realitat és menester posar-li nom. Sovint el nom neix d'una burla: com tothom sap, molts de noms de moviments artístics neixen d'un qualificació insultant, començant per l'impressionisme. Però, bé, en arts plàstiques, la semàntica se'n desfeia amb més o menys bona nota quan els artistes dibuixaven, pintaven, gravaven, feien escultura, ceràmica, fotografia, àdhuc vídeo. De fa ja una bona partida d'anys, els límits de les arts s'han desbordat sota la pressió de noves empentes creatives, de vegades generades des d'un esnobisme presumptuós i vulgar: com tot, d'altra banda. De Ritcher es diu que va dir que aviat va comprendre que un artista ja no podia pintar: tanta sort que Lucian Freud no en va fer cas, d'aquesta suposada impossibilitat. Intermitentment "potser de manera cíclica" s'ha considerat la pràctica de la pintura com una activitat reaccionària i pactista amb l'establiment. No hi ha res a dir, cada qual basteix així com pot els estratagemes per fer forat en el mercat. Però, com sempre s'acaba demostrant, el problema no és el suport ni la tècnica. Les maneres més o menys recents d'expressar-se els creadors han destil·lat una terminologia no sempre assequible a tothom, i que de vegades fa la impressió de contenir elements només desxifrables si hom disposa d'una clau secreta. Però com que, de tota manera, és menester accedir, via mitjans de comunicació, al públic, s'encunyen expressions per facilitar la tasca dels informadors i fer l'ullet a l'espectador.

Ara, ja ho veis, ja en desús lo lúdic, les noves formes d'activitat artística contenen inexorablement una proposta de reflexió. Però, què és una proposta de reflexió? De fet, és una fórmula per despatxar una activitat artística diguem-ne moderna: com si La tempestat, de Giorgione, no fos una proposta de reflexió "i molt més"; o Les filadores, de Velázquez; o els millors quadres de Rothko. Quina gran obra d'art no és una proposta de reflexió? Passa que unes són més reixides que altres, que unes ens indueixen a la reflexió per mitjans artístics i altres pretenen fer-ho per la simple ocurrència. Una espardenya nova, en una vitrina, és una proposta de reflexió sobre el camí que hem de fer de cap a la pau, amb connotacions ecologistes. Una espardenya gastada, en una vitrina, és una proposta de reflexió sobre el camí que ha fet la humanitat per arribar a l'estat actual; també una metàfora de la memòria "pel mateix preu. En fi, que, fart de sentir almenys dues vegades cada dia la fórmula «proposta de reflexió», demanaria una moratòria de propostes i miraria de passar directament als fets. Per dir-ho d'una manera potser massa grollera, estaria bé que durant una temporada llarga se'ns oferissin cotxes i no propostes de cotxe. La casa Mercedes ja ho fa, i la Renault.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.