algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
18°

Els pins

Per a una paròdia d'una pel·lícula de gàngsters, l'afer dels pins de l'antiga plaça dels Jinetes de Alcalá podria proporcionar algunes bones seqüències. Tenim uns personatges que ja són una mica una paròdia, els senyors Fageda i Rodríguez, l'olotí i l'alacantí que ens fan la Palma del XXI. Del primer, què podem dir que el lector ja no hagi pensat? Quant al segon, és un compulsiu excavador de la ciutat per omplir"ne el subsòl d'aparcaments. Li ha pegat per aquí, i no dubteu que deu tenir molt bones raons, segurament compartides amb el primer. Són els autors d'una nova manera d'obrir cràters: la geologia ens ensenyava que s'obrien des de dins, des del fons de la terra; però ells han demostrat que és més rendible obrir"los des de fora. En la seva febre soterradora, tant els és comprar cementiris privats amb doblers públics com fer aparcaments. El cas és amagar coses i persones davall terra: ni que sigui contravenint el sentit comú, que indica que en determinats punts de la ciutat els arqueòlegs els poden cridar l'atenció. Bé, quan no basten els arqueòlegs, els ecologistes inicien la burocràcia per protegir administrativament uns pins "respectables i entranyables, però com qualssevol altres", de manera que les excavadores del Dúo Superdinámico no puguin perforar els nous estrats legals. Quines nocturnes vicissituds farien que els pins s'emmalalteixin, s'assequin, es morin? Mirau: un pi que reiteradament posava en perill una marjada, va deixar de fer nosa amb una simple botella de salfumant. Eh, que no, que no insinuu cap acció poc correcta en els dos muníceps: qualsevol insinuació malèvola estaria condemnada al fracàs: ningú no se la podria prendre seriosament. Es tractava tan sols d'especular sobre una possible seqüència de la paròdia de pel·lícula gangsteril, i en aquesta paròdia hi cabria la possibilitat que algú enviàs algú altre amb una botella de salfumant per resoldre de manera simple i neta uns tortuosos conflictes amb una administració rival. Tot plegat, emmarcat en el context d'una confrontació dialèctica entre l'Ajuntament de Palma i el Govern de les Illes Balears. El primer acusa el segon de castigar la ciutat, i, és clar, per poca memòria que es posi en ús, hom sap que per castigar Palma no hi ha ningú com l'actual equip municipal de govern, que no ha castigat Palma, només, sinó, sobretot, els ciutadans. I els pins? Víctimes innocents d'un afany desmesurat de soterrar i, vist segons com, de friccions polítiques entre la branca ecologista del Govern i el bram llevantí del Dúo. Els pobres pins, morts o matats, conten una història irrisòria, que fa plorera.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.