muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
12°

El futur de Palma

Els candidats de l'esquerra a Cort ho han tingut clar a l'hora d'establir l'estratègia per iniciar l'assalt al poder: trepitjar barris un rere l'altre i intentar traduir els problemes de la gent en els seus programes electorals. Segur que es trobaran amb sorpreses en les seves xerrades de perifèria. Perquè Palma viu un procés de desnaturalització galopant. Els anys seixanta i setanta, amb Franco viu, es construïren els eixamples a corre cuita, amb finques de molts de pisos i dubtós gust, però que per aquella època de carències semblaven les sabatetes de la Ventafocs. L'aigua calenta, les cadenes dels wàters, els ascensors i que les dones poguessin fer net el piset en un plis-plas, enlluernava. Això provocà la despoblació del centre, l'abandó de les cases tradicionals. Però els eixamples de Palma i les barriades perifèriques són ara cotilles farcides de cotxes, orfes d'aparcaments i amb aquells pisets ara plens d'avaries i de problemes, amb voravies sovint minúscules on no caben arbres, poques places i passeigs i, sobretot, patint una massificació desfermada, perquè la construcció del «tot en 90 metres quadrats» ha continuat fins als nostres dies. La conseqüència és que ara Palma viu una gran transformació demogràfica. Les classes mitjanes intenten fugir de l'asfixiant eixample i cerquen el xaletet, l'adossat o el pis més ampli amb terrasseta allà on poden. O tornen al casc antic a afrontar rehabilitacions caríssimes. Mentrestant, l'allau d'immigació extracomunitària ocupa els llocs que deixen els palmesans cercadors del jardinet perdut dels avis. Les concentracions de població a les zones d'Aragó, Eusebi Estada, General Riera o Sant Ferran, cada cop més pluricultural i plurilingüística, ja albiren el fantasma de Singapur. I res no es fa per convècer la gent que no vengui i lluiti pel lloc on viu. Al contrari, és de domini públic que hi ha moviments especulatius per construir molts xaletets amb pastereta de buganvílies als terrenys situats entre la Via de Cintura i el nou hospital de Son Llàtzer, per exemple. Sembla com si es repetís el fenomen dels anys seixanta i setanta: deixar que el centre es degradàs perquè la gent compràs piset. Ara, un altre cop, poc es fa per a les grans barriades que acaben decidint unes eleccions. Al contrari, es convida els ciutadans a cercar coses noves, més modernes, que simbolitzin un estatus nou. I la roda del negoci no s'atura. I els immobles s'encareixen en el tràfec de les compra-vendes. Mentrestant, pocs parlen de grans accions a les barriades per dotar-les d'una autèntica qualitat de vida i personalitat, de convèncer la gent que ja està bé de diàspores. Això és el que haurien d'entendre els candidats a la batlia: una ciutat i un país són personalitat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.