En Joan Fullana m'acaba de fer arribar un bell volum,
enquadernat amb tapes fortes, que recull tots els números
corresponents a la primera època de S'Esclop, que comprèn des del
mes d'abril de 1999 fins al desembre del 2001. S'Esclop, que va
néixer com un suplement de La Veu, el butlletí de la delegació de
l'Obra Cultural Balear de Calvià, i que el gener d'enguany ha
encetat una nova època encara més ambiciosa, ha estat i és la
publicació periòdica de les Illes més important pel que fa a la
nostra poesia. De fet, el rigor en la selecció dels textos és tan
correcte i el seu disseny i la seva presentació en general són tan
pulcres que, almanco des del punt de vista de publicacions
disponibles, no podem considerar"la més, la poesia, com la parenta
pobra de les nostres lletres.
Fullejar aquest senyor volum ens recorda no sols la importància
que s'hi ha donat sempre a les il·lustracions i a la presentació
gràfica, sinó també l'amplitud de l'espectre de les veus reunides,
sense partidismes de capelleta ni politiqueries excloents de cap
mena. Fins al punt que la pràctica totalitat del who's who en
l'exercici de l'escriptura poètica "molt especialment pel que fa a
Mallorca" ha vist adequadament acollits els seus textos a aquesta
publicació. Així, s'hi ha donat sempre la deguda atenció tant a
l'obra dels que ja ens han deixat (Josep M. Llompart,
Rosselló"Pòrcel, Miquel Ferrà, Llorenç Moyà, Damià Huguet, Guillem
d'Efak, Miquel Àngel Colomar, etc.) com a la dels més joves "o més
novençans en la pràctica de l'escriptura"; el lector m'excusarà
davant la impossibilitat pràctica d'encabir en aquest article tota
la llista. De fet, cal destacar una autèntica multifuncionalitat de
S'Esclop. És un instrument excel·lent per al jovent interessat que
cerqui orientar"se en les seves lectures. Tant pels novells com
pels granats, pot utilitzar"se com una plataforma per a provar "per
dir"ho així" determinats intents. Resulta especialment útil de cara
a la difusió de textos que varen tenir, al seu moment, una
circulació molt limitada, o que estan pendents encara de la seva
publicació en forma de llibre. I no cal dir que és un instrument
ideal per a la publicació de traduccions (a mi m'ha cridat
l'atenció una de les nombroses realitzades per Gabriel de la S.T.
Sampol, d'un poema de Bertolt Brecht que he de confessar que no
coneixia: La cançó del Moldava).
També m'ha impressionat, per exemple, la quantitat de poemes que
s'hi poden trobar d'Àngel Terrón "un dels nostres pesos pesants que
no s'ha prodigat mai, i segurament fa santament. Al núm. 0 hi podem
trobar Un lladre recitava Orlando... i No siguem ingenus, que
consten com pertanyents a Geometria Descriptiva però que no figuren
en l'edició d'aquest llibre feta per Óssa Menor; el cas de Tofona,
en el núm. 1, és el mateix; Els poetes mai no escriuen prosa, en el
núm. 5, i Poemes de bava i gel, en el núm. 7, resulten pràcticament
inèdits perquè varen ser publicats, l'any 1978, en una edició de
sols 144 exemplars; i en el núm. 13 i en el 14, hi podeu trobar
tres sonets (Spinoza, A Miquel Barceló i La lluna de Monnàber)
encara no publicats en forma de llibre.
Crec igualment que pot haver estat especialment oportuna la
inclusió d'una sèrie de poemes de Damià Pons i Pons, molt ben
seleccionats. Es tracta de I tanmateix els déus, en el núm. 5;
Paisatge de malsons, en el núm. 6; L'escriptura, El poema és incert
quan arranca el bolígraf i Contemplàvem el joc dels amants, en el
18.
La conclusió és d'allò més òbvia: avui en dia S'Esclop cobreix,
en el camp de les revistes culturals, un terreny molt difícil de
cobrir. En Joan Fullana, el pare de la criatura, està d'enhorabona
per la seva pulcritud i bon gust i, certament, mereix tots els
suports.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.