En Joan Fullana m'acaba de fer arribar un bell volum, enquadernat amb tapes fortes, que recull tots els números corresponents a la primera època de S'Esclop, que comprèn des del mes d'abril de 1999 fins al desembre del 2001. S'Esclop, que va néixer com un suplement de La Veu, el butlletí de la delegació de l'Obra Cultural Balear de Calvià, i que el gener d'enguany ha encetat una nova època encara més ambiciosa, ha estat i és la publicació periòdica de les Illes més important pel que fa a la nostra poesia. De fet, el rigor en la selecció dels textos és tan correcte i el seu disseny i la seva presentació en general són tan pulcres que, almanco des del punt de vista de publicacions disponibles, no podem considerar"la més, la poesia, com la parenta pobra de les nostres lletres.
Fullejar aquest senyor volum ens recorda no sols la importància que s'hi ha donat sempre a les il·lustracions i a la presentació gràfica, sinó també l'amplitud de l'espectre de les veus reunides, sense partidismes de capelleta ni politiqueries excloents de cap mena. Fins al punt que la pràctica totalitat del who's who en l'exercici de l'escriptura poètica "molt especialment pel que fa a Mallorca" ha vist adequadament acollits els seus textos a aquesta publicació. Així, s'hi ha donat sempre la deguda atenció tant a l'obra dels que ja ens han deixat (Josep M. Llompart, Rosselló"Pòrcel, Miquel Ferrà, Llorenç Moyà, Damià Huguet, Guillem d'Efak, Miquel Àngel Colomar, etc.) com a la dels més joves "o més novençans en la pràctica de l'escriptura"; el lector m'excusarà davant la impossibilitat pràctica d'encabir en aquest article tota la llista. De fet, cal destacar una autèntica multifuncionalitat de S'Esclop. És un instrument excel·lent per al jovent interessat que cerqui orientar"se en les seves lectures. Tant pels novells com pels granats, pot utilitzar"se com una plataforma per a provar "per dir"ho així" determinats intents. Resulta especialment útil de cara a la difusió de textos que varen tenir, al seu moment, una circulació molt limitada, o que estan pendents encara de la seva publicació en forma de llibre. I no cal dir que és un instrument ideal per a la publicació de traduccions (a mi m'ha cridat l'atenció una de les nombroses realitzades per Gabriel de la S.T. Sampol, d'un poema de Bertolt Brecht que he de confessar que no coneixia: La cançó del Moldava).
També m'ha impressionat, per exemple, la quantitat de poemes que s'hi poden trobar d'Àngel Terrón "un dels nostres pesos pesants que no s'ha prodigat mai, i segurament fa santament. Al núm. 0 hi podem trobar Un lladre recitava Orlando... i No siguem ingenus, que consten com pertanyents a Geometria Descriptiva però que no figuren en l'edició d'aquest llibre feta per Óssa Menor; el cas de Tofona, en el núm. 1, és el mateix; Els poetes mai no escriuen prosa, en el núm. 5, i Poemes de bava i gel, en el núm. 7, resulten pràcticament inèdits perquè varen ser publicats, l'any 1978, en una edició de sols 144 exemplars; i en el núm. 13 i en el 14, hi podeu trobar tres sonets (Spinoza, A Miquel Barceló i La lluna de Monnàber) encara no publicats en forma de llibre.
Crec igualment que pot haver estat especialment oportuna la inclusió d'una sèrie de poemes de Damià Pons i Pons, molt ben seleccionats. Es tracta de I tanmateix els déus, en el núm. 5; Paisatge de malsons, en el núm. 6; L'escriptura, El poema és incert quan arranca el bolígraf i Contemplàvem el joc dels amants, en el 18.
La conclusió és d'allò més òbvia: avui en dia S'Esclop cobreix, en el camp de les revistes culturals, un terreny molt difícil de cobrir. En Joan Fullana, el pare de la criatura, està d'enhorabona per la seva pulcritud i bon gust i, certament, mereix tots els suports.
