Les illes Maurici

Un dels darrers números de la revista francesa L'Express dedica unes pàgines a les illes Maurici, arxipèlag situat a l'est de l'illa africana de Madagascar, a l'oceà Índic. Les illes Maurici són notícia perquè des de 1968, any en què es van fer independents del Regne Unit, han passat de ser un país pobre de l'anomenat tercer món a ser un país de renda mitjana (més de 3.600 euros per habitant) amb una economia que cresqué el 6% durant tota la dècada dels 90 i un 3'6% aquests primers 2000 (a causa d'una sequera molt forta el 1999). ¿Quin ha estat el motor d'aquest creixement tan espectacular d'aquest petit estat de només 2.045 km2 i un milió i mig d'habitants? Els mauricencs no se n'amaguen: el turisme. Gràcies a una política intel·ligent d'inversió dels beneficis primerencs de la canya de sucre "primer producte del camp" en infraestructura turística, i a saber captar un turisme de poder adquisitiu mitjà i alt, el país s'ha anat enriquint i s'ha convertit en un dels més pròspers d'Àfrica. I ara em direu: ¿ho veus com el turisme és bo i duu el progrés i el benestar? ¿I doncs per què hi ha aquí, a les Balears, irresponsables que se'n queixen tant i voldrien que no en venguessin, de turistes? És que hi ha una petita diferència, entre el nostre cas i el de les Maurici: mentre aquí els empresaris i tot el sector social que tenen darrere pretenen que cada any cresqui el nombre de turistes sense aturar"se i els volen comptar per desenes de milions, a les illes Maurici n'esperen 680.000 enguany i n'han marcat el límit a 800.000! Amb 800.000 turistes anuals pretenen mantenir la taxa de creixement econòmic i arribar a ser un país totalment desenvolupat d'aquí a uns pocs anys! Però, és clar, és que la seva és una oferta de categoria: des dels anys 70 una llei estableix que els hotels no poden ultrapassar el cim dels cocoters, perquè des dels inicis varen tenir clar que havien de desplegar un turisme de gamma alta i d'un fort valor afegit, amb hotels de 3 estrelles per amunt. S'hi juguen el futur: «Si volem continuar guanyant"hi doblers, no serà acollint sempre més i més turistes dins un país més petit que Luxemburg. No és la quantitat dels visitants que ha de canviar, perquè el luxe és molt més lucratiu que la gamma mitjana. El que s'ha de fer és oferir sempre més serveis per atreure una clientela de rendes molt altes», paraules del director d'una empresa sucrera que també ha entrat dins el negoci del turisme. Així i tot ja hi ha protestes ecologistes perquè alguns hotels han envaït platges, i gràcies a aquestes protestes l'any 2001 es va prohibir un gran projecte hoteler poc respectuós amb l'entorn. Perquè el fet és que ecologistes, empresaris i autoritats estan d'acord que hi ha un sòtil de tolerància que no es pot ultrapassar sense fer mal a la societat, i que s'ha d'anar alerta a no matar la gallina dels ous d'or: «Maurici és un diamant i el meu desig és no veure'l perdre la brillantor» diu el ministre de Turisme.