Els països pobres amb més possibilitats de rebre ajudes per part d'Occident en els propers anys són els que puguin demostrar que tenen reserves de petroli, o que potser n'hi hagi al seu territori. Després de tots els discursos sobre la necessitat de donar oportunitats als estats africans, i després de la siulada contra Colin Powell a la Cimera de la Terra, els arguments són els mateixos: si teniu recursos que interessen als estats rics estau salvats. Un exemple de què pot passar si a un país li toca aquesta loteria és Sao Tome e Principe, un estat que són unes quantes illes a la costa oest d'Àfrica. No eren importants, i ningú ni els feia massa cas, fins que es va decobrir que les seves aigües amaguen enormes reserves de petroli.
Un estat petit, molt fàcil de controlar, sense veïns que puguin envair ni minories que vulguin armar batalles pel poder ni cap guerra civil. Aquest és un estat que a partir d'ara pot demanar gairebé el que vulgui i li concediran. Per començar, hi acaben de construir una gran base naval americana. El futur, segons com es miri, el tenen garantit. El president de Sao Tome e Principe estava entre una dotzena de líders d'estats de la costa oest africana que eren a la sessió de les Nacions Unides on Bush donava el seu discurs sobre Iraq, i la necessitat d'atacar"lo. Els dotze llavors es reuniren amb Bush per parlar de com han de treballar junts a partir d'ara.
Els dotze són al centre d'una febre exploradora, en què les petrolieres cerquen noves fonts de petroli, i saben que el seu moment ha arribat. Ben segur que l'ajuda humanitària plourà sobre els que cedeixin drets d'exploració i explotació dels seus recursos. Àfrica avançarà mentre pugui gestionar aquesta relació de manera sensata i més o menys democràtica, donant una oportunitat perquè els beneficis arribin a tota la societat. Per altra part, si aquesta nova relació amb Occident aporta més sofriment a Àfrica, és probable que les petites clapes d'islamisme que hi existeixen de moment creixin amb una rapidesa imparable.
