nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

Berlin i Chenoa

Quan els Estats Units es trobaven a les portes de la Segona Guerra Mundial, un compositor rus emigrat d'origen jueu rebé la visita d'un enviat del Govern nord-americà, que li demanà una cançó patriòtica per donar moral al poble i que servís d'element integrador de totes les ètnies americanes davant la gran prova que els venia a tots a sobre. El compositor nomia Irving Berlin, i ja era famós per haver musicat pel·lícules com Capell de copa, de Fred Astaire i Ginger Rogers. Quan l'enviat del Govern féu l'encàrrec a aquell jueu rus, ell contestà: «No sé per què, però l'esperava». S'aixecà i del calaix del seu despatx va treure una partitura titulada God bless America, que es faria famosíssima tot d'una i que ha perdurat a través de les generacions. Tant, que després del tràgic 11-S es cantà fins i tot més que l'himne nacional. Wall Street reobrí uns dies després dels atemptats amb el cant del God bless America interpretat per una al·lota policia negra. Era el símbol de la recuperació de la confiança en un poble multiètnic, ple de contradiccions, però convençut del seu destí comú.

Que ningú no menyspreï les cançons patriòtiques i els himnes, simplement perquè apel·len als sentiments. Els sentiments fan les persones i els pobles. Per això té tanta d'importància el que ha fet i dit Laura Corradini, una al·lota procedent de la immigració argentina, de nom artístic Chenoa, que ha cantat La Balanguera i l'ha enregistrada en un compacte. Ha afirmat que per ella cantar l'himne d'Alcover i Vives és el mateix que assolir el títol de mallorquina. La seva actitud i el seu missatge són claríssims de cara als diferents segments de la immigració que viuen a Mallorca i que, sovint, volen quedar aquí per sempre. La Balanguera és un cant unificador, que apel·la al més noble de l'essència humana: l'edificació d'una societat orgullosa de si mateixa, pas a pas, generació a generació. Per això és tan imporant que el canti i el senti una castellanoparlant d'arrels llatinoamericanes. Ella és ara el mirall de molts de joves que s'acostaran i comprendran la categoria i la bellesa de la llengua de Mallorca.

Quan aquell jueu rus emigrat compongué God bless America sense que ningú encara no li ho hagués demanat, ho féu per dos motius: el primer, assolir ell i ajudar a assolir a altres la categoria d'home lliure americà. I també perquè sabia que una cançó, si toca nervi, mou mars i oceans.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.