L'endimoniat trànsit de Palma dificulta el gaudi de les «millores» infringides pel batle Rodríguez a la ciutat. Per això, és millor anar a peu per assaborir les transformacions que ens possibilitaran passar d'una ciutat històrica a una entelèquia histèrica, en tan poc temps. Si podeu, feis-ho: deixau-vos anar per la plaça d'Espanya que, com el seu nom indica, és el producte del pensament únic o de l'únic pensament del que mana, que no ho tenc molt clar, i veureu com ha desaparegut la ciutat dels nostres pares i de les nostres identitats. Ara és una altra cosa, discutible estèticament (a mi, el que més m'agrada és el rètol de Dragados que domina totes les perspectives i defineix l'esperit de l'obra), però «modelna», sense dubte. Això sí; no serà la plaça dels nostres records, però és el fidel reflex de les nostres (per delegació) mancances: odi al passat i por a la radicalitat del futur. Ni figa ni raïm; més aviat, nespla "per dir-ho en terminologia adient a la temporada.

Els que degueren notar la mancança foren els milers d'assistents al macro concert de Santa Ponça. No sé si el president Antich també hi anà enganyat o almanco a ell l'advertiren del que els organitzadors feia dies que sabien: les reines de l'Aserejé estiuenc no hi serien, perquè la ubiqüitat no és un tret inherent a la vulgaritat, malgrat hi sigui per tot arreu. Elles, les Ketchup, i els organitzadors sabien d'un concert el mateix dia a Alemanya. I ho sabien tant, que mostraren la seva sorpresa en voler ser entrevistades com a promoció d'una actuació que no tenien prevista. El que encara no he esbrinat, i vos deix la tasca a voltros, menys innocents que jo, és per què les mantengueren en les falques i anuncis publicitaris. Sigui com sigui, haurem d'esperar una altra ocasió per veure el president moure acompassadament el cul sense que la sonadora sigui donya Maria Antònia; titular indiscutible de la plaça de tocadora de fobiols.

En un any ens han reiterat coses que ja sabíem, com que els terroristes són gent sense humanitat i que els fanatismes són perillosos, i n'hem descobertes de noves, que la Declaració de Drets Humans, en mans d'Estats dits democràtics, ha perdut el qualificatiu d'Universal, que en la seva teòrica defensa es poden obviar en la pràctica, que existeix una forma de guerra anomenada preventiva on l'atacant és l'únic informador i jutge, i altres milers d'injustícies sostingudes sobre el dolor legítim que uns han convertit en còmplice i argument incontestable. Han estat 365 dies en què la humanitat només ha avançat en recursos militars i patiments. Avui, el món no és més segur, ni més just, ni més còmode... i aquesta és la victòria dels terroristes que causaren el dolor al poble nord-americà i la solidaritat de la resta.