Para atenció, Mas: que el senyor Aznar no em convidi a les noces de la seva filla no vol dir res. Al cap i a la fi, el Josemari i jo fa un fotimer de temps que no ens reunim. I és millor així, saps? Que faci primer les paus amb l'Arzallus i després ja en parlarem. El Josemari és un home d'Estat. Allò que cal és que arregli les coses del País Basc i després ja ens asseurem ell i jo a parlar, sense presses. Tinc les coses clares. Nosaltres hem contribuït a la governabilitat de l'Estat, aleshores és just que l'escolà passi la bacina. Això has de tenir-ho clar, Mas. Perdérem una guerra. Vosaltres, senyors d'Espanya, sou els que comandeu i defenseu la unitat de la pàtria etcètera, etcètera. Molt bé. Doncs, escureu-vos les butxaques que les mestresses catalanes, a primera hora, han d'anar a la Boqueria i han de poder omplir la cistella. La idea de pàtria comença per aquí, Mas. Després ve tota la cosa de l'11 de Setembre, de la Renaixença, del Pla i del Dalí i del Porcel. Escolta, noi, t'ho he deixat entreveure en altres converses: la perspectiva històrica s'ha de combinar amb una política de present molt eficaç, de manera que els catalans puguin vindicar el passat, mentre suquen pa, asseguts a taula. Això el Josemari ho entén perfectament. Res de bombardejar Catalunya cada ics anys com deia l'Azaña. Un poble que té la teca assegurada, aprèn a menjar a la mà del qui la hi assegura. Altra cosa és que per un mos de pa els catalans renunciem a reivindicar els nostres drets. Això mai! I ho sap el Josemari. De la mateixa manera que sap que no havia de convidar-me a les noces de la Nenona. Home, Mas, que donaren un àpat de vint mil peles? Doncs, mira, ens l'hem perdut. Ja et duré amb mi a la pròxima visita que reti al rei del Marroc, i t'atiparàs de dàtils. Una taula parada, Mas, mai no t'ha de fer perdre la perspectiva històrica. Imagina't el president de la Generalitat assaborint pinxos de truita espanyola a dues passes de l'Escorial i a altres tantes del «Valle de los Caídos». Que no veus, home, que parlant, parlant, sense adonar-me, hauria donat conversa al Felipe II? Mira, Mas, l'únic espanyol amb una trajectòria patriòtica que no està enterrat allí és el Manolete. I no hi és, perquè tenia una mantinguda. Ho entens? Les mantingudes, a Espanya, són respectables fins que el mantenidor la peta. Aleshores són putes, comprens? La moral espanyola és força estricta en els temes de llit, i cal que nosaltres la respectem. La política viu de gestos. A mi, el Josemari m'ho va comentar: «Mira, Yordi, voy a casar a mi Nenona y no sé donde, pues ancha es Castilla». I jo li vaig dir: «Ancha es Castilla, Josemari, pero, no fotis, vuestra historia sentimental cabe en un pañuelo». En concret: entre l'Escorial i el «Valle de los Caídos», el Franco ho tenia clar. Allí hi ha la vida i la mort dels espanyols. Un lloc per a casar-se, i l'altre per a morir. T'imagines si el Piqué decideix que, per potenciar les seves possibilitats electorals, la Nenona s'havia de casar a Montserrat? Home, Mas, amb la Moreneta implicada, el Josemari ens diu que és com el Garzón i que s'ha fet del Barça i d'aquesta tu podries fer oposicions a la Transmediterrània, perquè a la Generalitat no hi entres ni de mosso d'esquadra. Per tant, les coses, van bé: segueixen el seu curs, i nosaltres controlem el curs. Catalunya és un país petit, que no renuncia al seu lloc al món tot i que ara acaben de fotre'ns la Diada Nacional. Desenganya't, Mas. Descomptant els de l'Esquerra que fan renou per les comarques, per a tothom, l'Onze de Setembre és la festa dels bombers de Nova York. He ordenat al conseller de Cultura que faci seguir una biografia del general Moragues i del Casasnoves a Estramburg, perquè s'adonin que els nostres herois tenen més pes que els xicanos que feien de bombers. El Bush ho entén, això, sobretot pel que fa al general Moragues, perquè un general, per a ell, és el Colin Powel, i bé que li planta cara. Ara bé, Mas, els interessos nacionals són mals d'encaixar a la política internacional, i hem d'anar amb compte. Jo som partidari que convidem una representació dels bombers de Nova York a dipositar una corona al Fossar de les Moreres, i que una representació nostra vagi a Nova York i regali una mànega de goma als bombers d'allí. Pot ésser encapçalada per Duran i Lleida, la representació. Que hi vols anar tu? No fotis! Mira, noi, si s'escau, tu has d'anar a fer l'ofrena de codonys a la Pubilla de Banyoles, perquè t'has de guanyar els vots. Duran que se'n vagi a Nova York, a veure els bombers, i es posi el casc, no sigui cosa que encara li caigui una pedra al front. Tu, a les comarques a fer país. I oblida't de les noces de la Nenona. Que no ens han convidat? Home, ens hem estalviat l'obligació d'haver de respondre una interpel·lació parlamentària, perquè els de l'Esquerra haurien volgut saber si jo havia assaborit la truita espanyola. Mira, Mas, cadascú sap com governar a casa seva. I el Josemari ha fet el que calia. Fins i tot la Marta m'ho ha dit. Jordi, m'ha dit, ens hem estalviat un regal. Què li n'hem de fer un a la Nenona? És clar, Mas, que li'n farem un. I si ve a Barcelona, la Marta la convidarà a tastar els seus canelons. Però no tenim perquè tirar la casa per la finestra, comprens? Mira, aquell Minipiper, el de deu euros, que figurava a la llista de noces, pots anar-lo a comprar en nom de la Generalitat. Va, que esperes, Mas, no veus que se t'avançarà el Maragall?