Quan UM aconseguí donar caràcter oficial a la Diada de Mallorca que s'havia inventat, que se celebrarà el pròxim dijous dia 12, s'aixecaren moltes veus crítiques, bona part de les quals en to de befa. Passats aquests pocs anys, els perfils ideològics de la 'diada d'UM' van adquirint una major nitidesa en cada edició. Primer de tot s'ha de considerar l'èxit oficial i protocol·lari que ha aconseguit. Ningú no hi falta i qui és el centre d'atenció és la presidenta del Consell. Això no és cap broma. Mai cap president de cap consell ho havia aconseguit, com tampoc no és imaginable quelcom semblant amb les diputacions peninsulars. Així, doncs, Munar i UM han aconseguit donar a la Diada aquesta rellevància oficial desitjada. En segon lloc, políticament, té una importància considerable pel moment en què es produeix. Efectivament, se fa a mitjans de setembre i gràcies a això ha anat convertint"se, primer quasi desapercebudament i ara ja més clarament, amb l'acte que dóna el sús al curs polític mallorquí i, per extensió (per la importància dels càrrecs que hi assisteixen, tots ells balears), balear. Tampoc no és cosa poc important això. Per posar dos exemples comparatius: a Catalunya, el que marca l'inici polític de temporada és la Diada i Pujol; al global nacional, el president Aznar a Quintanilla de Onésimo. Amb bona lògica, aquí hauria de ser el president del Govern balear el que fes el propi, no? Doncs no. Marca el sús la presidenta del Consell. S'entén la importància implícita i explícita del fet, no?
A banda de tot això, la 'diada d'UM' s'ha anat omplint d'actes que transpuen una mena de nacionalisme de nou encuny que s'avé perfectament amb tota la sèrie d'actituds i accions que des de la presidència del Consell s'estan duent a terme. Fixem l'atenció en el programa de festes i què és el que predomina: esports autòctons mallorquins inexistents i ara reinventats (vela llatina, fona...) mesclats amb el tradicional negoci del trot; sociologia pagesa inexistent que s'uneix a l'església més conservadora i tradicional a través de la pujada a Lluc de la Part Forana; molta música folclòrica 'd'aires' d'una i d'altra banda... i culminant amb la recreació pseudohistoricista, via gegant i geganta, del Rei Jaume II i de la seva esposa Esclarmunda de Foix, que són honorats per la reinvenció dels Ministrils. Què tenim de denominador comú? Historicisme, museisme, recreació, invenció... Com en tot d'altre nacionalisme, se podria dir. Sí. Però de nova creació. Aquesta és l'originalitat. Enguany, relacionant tots aquests homenatges a símbols d'una Mallorca feliçment desapareguda, que UM reivindica, se'ns permet copsar quelcom que s'intuïa i ara se va veient, cada any que passa més clarament: que UM està donant un caràcter de commemoració fundacional a la Diada. Que la història de l'actual Mallorca, vaja, comença aquell 12 de setembre de 1276 el qual és considerat com a «importantíssim per a la nostra història i la nostra identitat». Per a la identitat i la història, no per a la cultura que, òbviament, té el precedent fundacional en el genocidi perpetrat per les hosts catòliques de cultura catalana de Jaume I, que és la diada revindicada pel catalanisme. O molt un servidor s'equivoca o l'any que ve, segons vagin les eleccions de maig, això que ara se considera 'importantíssim' esdevindrà finalment la gènesi de l'actual mallorquinitat, segons el nacionalisme peculiar que ofereix UM. Una barreja d'ideologia insularista amb símbols rancis, passada per modernitat populista tipus Chenoa, banys de masses, molta imatge i una via pragmàtica cap a la consecució dels suports d'organitzacions tradicionalment conservadores de tota mena i condició manco nacionalistes (trot, caçadors...) que culminarien, se suposa, amb un furibund anti"balearisme de caràcter 'autènticament' mallorquí: conservadurisme 'a la maniera' autòctona, en diríem. Ja se va dir en aquest espai, fa anys, que era una equivocació prendre's a conya la Diada perquè estrany és que Munar i UM facin res gratuïtament. Ara se comença a veure. I a fe que els hi està sortint la mar de bé davant la inòpia dels altres excepte, potser, del PSM que si bé s'ho va saber olorar, no ha volgut o sabut fer"hi res, tot ser part del govern que honora la diada fundacional de la 'vertadera' Mallorca.
