Animat pel panegíric que el senyor Sampol va escriure, titulat El model d'Artà, m'encaminà a aquell poble amb la intenció de descobrir-lo. Fet i fet, no sé si per obra i gràcia del model o per qualsevol altra circumstància (encara no he afirmat que el model en sigui una), hi ha un restaurant italià on fan de les millors pastes de la contrada: motiu no circumstancial per a fer-ne una visita. Sense voler llevar mèrits als espaguetti o a les tallarines, l'entrada pel carrer de Ciutat provoca un impacte capaç de corprendre el més insensible: a més d'una enrajolada de difícil contemporització amb el trànsit rodat que el transgredeix amb la benedicció de l'Ajuntament, dos tipus de faroles "unes, baixes com a pilons, que enlluernen els vianants, altres, altes i de disseny, que enlluernen els veïns en les seves cases" converteixen el carrer principal d'un poble amb història en la via comercial d'un parc temàtic. Com a pista d'aterratge només li falta trobar-te el cotxe del «follow me» al principi, amb els llums intermitents disposats per a conduir-te la maniobra. No sé si és hermós, modern i imaginatiu o horrorós, passat i repetitiu, però estic segur que només ho pot haver ideat qualcú amb marcat complex de pobletà, disposat a alliberar el lloc de l'estigma de la tradició per entrar, de morros, en la modernitat ciutadana. Una llàstima que fa imprescindibles els indicadors: del contrari, es corre el risc de no saber si passeges per un poble orgullós de les seves arrels o per un barri dormitori de qualsevol gran ciutat. El model d'Artà?
Es veu que atacar el Pacte de Progrés és d'una prioritat superior que l'assistència a la Cimera de la Terra. Per això, podem gaudir del ministre de medi ambient amb tota la seva esponera combativa, en lloc de saber-nos representats en el fòrum internacional més important del moment. No podrem dir que no tenen les preferències clares i que, a més, n'estan orgullosos. El que ja m'és més difícil d'entendre és com aquest antic soci de l'Obra Cultural Balear ara parla d'imposicions del català, d'orgull del bilingüisme i d'altres «zaplanistes» temes. A no ser que, com que el més important és comandar, intenti aconseguir la presidència de la Generalitat Valenciana, vistes les minses possibilitats de conquerir el Consolat de Mar sense les seves traiduries habituals. Clar que aquesta vegada té al seu favor un sector d'UM constituit per personatges que se li assemblen: arribistes sense manies, pels quals, la càrrega ideològica dels majors, no és més que un mort prescindible. Veurem quin sector uemita podrà més: si el partidari de guanyar prestigi polític, respectabilitat i credencials de partit lleial a uns principis i a uns compromisos amb l'electorat, o el dels que tot això del prestigi, les arrels i l'honorabilitat són conceptes que no cotitzen en el seu paticular parquet. I la madona? Amb un ull al passat i l'altre al present per assegurar-se el futur.
