L'atac a l'Irak

Malament van les coses quan la intervenció armada que prepara George Bush contra l'Irak s'ha de revestir de tota la parafernàlia legalista que implica cercar «suports» i «consens» entre els països aliats. L'obsessió de guardar les formes correspon a aquells que no tenen convicció en la legitimitat de les seves accions. «Ja són meus!», cridà un eufòric Hitler quan signà el pacte germanosoviètic que li permetia atacar Polònia i enfrontar-se amb França i amb Anglaterra tenint les espatles cobertes. Per contra, els qui estan convençuts que tenen la raó majoritàriament de part seva i de les seves accions i, quan es tracta de conflictes internacionals, deixen de banda formalismes i actuen amb tota l'habilitat que poden. És el cas de Rooseveelt quan es «deixà» atacar a Pearl Harbour per tenir la gran excusa per acabar amb l'imperi japonès. Bush cerca tanta pantalla legalista perquè sap que la lluita contra el terrorisme no és argument suficient per acabar amb la sobirania d'un Estat, per molt que el seu president sigui un dictador. La seva coartada és «la comunitat internacional», la qual s'haurà de fer responsable d'aquesa possible invasió i de les que se succeeixin en el futur. Ara ja és inqüestionable que la famosa globalització es farà per la força de les armes i pot posar en seriós perill l'equilibri entre el Nord i el Sud. Ara es veu clar que les seqüeles de l'11-S s'estan utilitzant, en coincidència amb el pànic al terrorisme, per continuar els plans d'hegemonia nord-americana arreu del planeta.