Emblemàtic. (Aquesta paraula és etiqueta d'ús massa corrent en els políticament correctes articles diaris per no usar qualificatius més propis i expressius). Aquest darrer dilluns d'agost cau babaïna de paraules fines que deixen xop el moll dels ossos. El Congrés, amb absoluta majoria, suplica al Govern "que és qui ha fet fer la súplica" que insti la justícia a procedir a la il·legalització d'una associació política. Pot ser que el legislador sia qui s'ha sortit del marc constitucional, que té tan gelós, perquè hi ha unes municipals que no volen que se les entravessin com una espina a l'hora de nomenar successor. Però, en aquest temps que l'amo del món proposa talar el bosc per prevenir l'incendi "com si matar el ca fos acabar amb la ràbia", establir una via distinta de la penal per il·legalitzar un partit polític és una equivocació assumida i irreversible. Assumit i irreversible és el setmanal seguici de tempestes d'estiu. Els cossiers de Montuïri han hagut de sortir amb paraigües (sempre serà millor que amb catiusques, com els hagués passat si fossin a un d'aquells intercanvis culturals amb Alemanya). I, potser el cossier amb paraigües esdevingui així una icona emblemàtica dels temps que vénen.
El cossier amb pistola de 'Neó de suro' fou icona emblemàtica de la resistència de la terra davant la colonització uniformadora, quan el turisme feia taca més enllà de vorera de mar. Però les tornes han canviat. El que llavors es volia popular "festes, jocs, art, moviments socials..." ara es fa 'a la fresca' "amb aquest agost, fins i tot la lectura del diari es fa comportívolament 'a la fresca'". Popular només ho és, ja, el partit d'Aznar i el concert de Chenoa al camp de concentració de Felanitx. Les actituds decidides i amples, carregades de raons, estan reservades al 'sector', que no al senyor, que d'això se n'ha de venir de raça. El sector és una cosa així com 'la indústria' de Hollywood en el temps de la caça de bruixes i els codis de filmació, que havien de sortejar comèdies tan frívoles com les de Marilyn. Potser el 'sector' acabi suplicant al ministre de medi ambient que insti el president que iniciï el procediment per il·legalitzar les tempestes d'estiu. Llavors el cossier dansant sota la pluja serà un desig sofisticat de resistència cultural. La més frívola "homes amb faldes de coloraines i una mica locandos" i insignificant "només surten a ballar un dia a l'any" de les manifestacions populars i tradicionals ocupa ja massa espai als diaris. Vol dir que la insaciable màquina de fer dodbers que nega l'oci vol fer"se'l fe seu. Llavors, el cossier amb paraigües tendrà la força de la icona emblemàtica de la 'resistència a la fresca'. Perquè el sol sortirà a l'agost per imperatiu legal.
El batle d'Inca ha estrenat la casa nova de foravila. Per què alguns dels columnistes que hi havia amb el ministre ens conten les bondats del parc temàtic danès i no parlaren de l'embossament de Mercedes al camí, quan sempre es queixen dels que hi ha de camions i cotxes petits a les tres rodones a la fi de l'autopista?
