Fa tres anys que Maria Antònia Munar va ser jutjada, condemnada i públicament escarnida per fer «pactes antinatura» amb la progressia illenca. Si alguns polítics i tertulians no la cremaren viva va ser perquè el poder de l'Estat no arriba tan lluny, encara. Per això és tan interessant veure com els mateixos que la satanitzaven estan canviant el seu cantet a mida que s'aproxima el maig electoral. Res no fa preveure que hi haurà majories absolutes per governar, i tot apunta que el partit de Munar tornarà a ser una peça clau pel pacte.

Ja fa temps que Jaume Matas fa passes per aproximar-se a Munar, perquè sap que s'hi juga molt. Jo, de fet, mai no he dubtat que Matas se'n sortirà, dels casos judicials, i que tornarà a ser candidat a la Comunitat, molt a desgrat seu. Ara mateix ho té tot a favor. Munar no vol repetir experiències amb Esquerra Unida i, a més, es queixa que el president Antich no és home de paraula, en referència a la famosa lototrot. Just per això Matas és el millor col·locat per substituir Antich. Però hi ha coses que poden tòrcer aquest camí. Com ell mateix repeteix, Antich és un home de sort, i tots sabem que Matas té al seu voltant alguns gafes històrics. Per molts de llamps, trons i temporals que li hagin plogut al damunt, Antich i el Pacte han aguantat, fins ara, moltes envestides, i no tot és tan catastròfic com alguns ens volen fer creure. Falta també veure quina serà la sortida que el PP li donarà a José María Rodríguez, i fins a quin punt aquest pot condicionar el vot de Palma. I, per acabar, el discurs messetari del qual s'està farcint el PP espanta qualsevol que tengui consciència nacionalista, com la pròpia Maria Antònia Munar. Tanmateix, sembla que el Jaume Matas candidat ho té tot a favor per dur a terme la «reconquesta». Però, no sé per què, tenc per mi que encara n'acabarem veient de grosses.