En la visita que va retre, dijous passat, a Marivent, el president Antich va detallar, al Rei, la distribució que es farà dels primers diners recaptats amb l'ecotaxa. S'invertiran, bàsicament, en la preservació del medi ambient, en la conservació del patrimoni històric i artístic i en el sosteniment del món agrícola, cal suposar que a través de les subvencions als propietaris de finques emblemàtiques i no tan emblemàtiques que conformen el paisatge rural. La inversió és correcta, no hi ha res a dir. Tanmateix, en un país no gaire afavorit pels diners públics, les polítiques de subvencions difícilment cobriran tots els forats o, si més no, no seran equilibrades. Per exemple, segons es desprèn del desglossament que va fer Antich, no hi haurà ni un euro per a normalització lingüística. Algú em pot dir, i per què s'han de destinar els diners que genera el turisme a subvencionar un idioma del qual, en molts de casos, els turistes no coneixen ni l'existència? A primera vista, sembla que els recursos de l'ecotaxa han de servir per a modernitzar la planta hotelera, per a endegar campanyes publicitàries i per a millorar tot allò que té una relació directa amb l'entorn turístic. Però no és aquesta la filosofia de l'impost, ni prop fer"s'hi! O "diguem"ho amb altres paraules" no és l'única lectura que ofereix. Els diners de l'ecotaxa han de servir per a rehabilitar i preservar el patrimoni paisatgístic i cultural de la comunitat que ha patit les conseqüències de l'impacte turístic. I és evident, per tant, que a la partida de les accions culturals s'ha de pressupostar una part per a normalització lingüística. Qui pateix més directament l'agressió de l'augment poblacional és la llengua catalana "l'única que tenen com a pròpia mallorquins, menorquins, eivissecs i formenterers", a causa de la falta d'una política ferma de protecció. La preocupació per la defensa de la llengua catalana es resol, comunament, amb la constitució d'un comitè o d'una plataforma cívica que debat sobre el sexe dels àngels. Ara per ara, en tenim un fotimer d'una inoperància pregona. Vull dir, que totes plegades no serveixen ni per a cosir un trau. Aleshores? Aleshores no tenim més remei que demanar que la normalització arribi per la via dels diners: diners en campanyes publicitàries efectives, diners en professorat i escoles, etcètera. En els cinc anys darrers, la població de Son Servera ha augmentat en més de quatre mil veïns, cap d'ells, molt possiblement, de parla catalana. El noranta"sis, n'hi havia prop de set mil, de censats, de manera que l'augment d'aquest quinquenni suposa una mica més de la meitat de la població. Si ara comprovàssim les inversions i les accions que s'han duit a terme en el municipi per a procedir a la seva integració cultural i lingüística, prendríem consciència de quina manera més poc digna ens estam suïcidant com a poble. D'altra banda, hem d'admetre que la incidència immigratòria a Son Servera és la mateixa que pateix qualsevol municipi turístic. En començar el curs escolar, la immigració haurà aportat a les aules un miler més d'alumnes dels prevists, i el degotís de demandes de places continuarà al llarg de tot el curs. D'aquests estudiants n'hi ha de castellanoparlants, però també d'altres que parlen xinès, rus o qualsevol llengua centreeuropea o africana. Difícilment s'integraran. De manera que formaran guetos culturals, en detriment de la convivència i de la cultura del poble que els acull i que ells, en bona lògica, no volen perjudicar. Els diners de l'ecotaxa, per tant, han de servir per a la integració lingüística d'aquesta gent. Això, amb independència d'altres mesures més efectives. Per exemple, és del tot necessari que el pròxim govern "sigui del color ideològic que sigui" contempli la creació d'una conselleria d'immigració i integració cultural, desvinculada de les conselleries de Cultura i de Benestar Social i amb pressupost propi. En els municipis turístics també s'hauria de crear una regidoria amb aquesta mateixa finalitat. Tot el que s'ha fet fins ara, sobretot els tres anys darrers, per preservar l'ús de la llengua catalana pot semblar molt als gestors culturals. Però en realitat és insuficient: clarament insuficient.