Fan bé Turisme de Catalunya i algunes oenegés mirant d'aclarir si hi ha motivacions racistes en l'expulsió d'unes famílies gitanes d'un càmping de l'Ametlla del Vallès. Seria inadmissible que els gitanos no rebessin el mateix tracte que els paios, els negres que els blancs, els musulmans que els jueus. Ara: sembla que el fet determinant de l'expulsió va ser que aquests gitanos feien renou, la qual cosa altera la vida d'un càmping, d'una plaça, d'una ciutat. El millor instrument de lluita contra el racisme és la implantació d'un tracte d'igualtat per a tothom. En una finca en la qual viuen coneguts meus, ningú gosa fer cap passa per recuperar unes condicions acceptables de convivència, destruïdes per uns quants colombians que s'han instal·lat en el tercer. Els veïnats tenen por que se'ls acusi de racistes o de xenòfobs, quan en realitat es tracta d'evitar que aquests nous venguts facin les seves barbacoas a la galeria i amarin de greix les tavalloles i els calçons blancs estesos al pisos de més amunt. No es tracta que renuncïin a les seves arrels "concepte pel qual s'escolen tot tipus d'abusos i fantasmades", sinó que no emprin les arrels musicals per impossibilitar el son de la comunitat. A manca d'unes polítiques eficaces d'integració en un espai comú de convivència, mantenim la farisaica ficció que respectam altres cultures, altres pobles, emigrants, ètnies, religions, l'alteritat en general, i que ho feim mitjançant alguns gestos i una torrentada de retòrica que no ha passat la ITV fa trenta anys. Cert que hi ha cultures que es manifesten de manera més renouera en els espais públics; d'altres, fan l'ablació a les nines; d'altres, decapiten animals al pati de la casa. Bé, tot allò que vagi contra les lleis i tot allò que dificulti la vida del germà proïsme, s'ha de sacrificar; o s'han de cercar altres maneres de mantenir-ho. En nom del respecte a l'alteritat, no podem renunciar als drets assolits per les dones i pel conjunt de la societat, que afecten la instrucció pública, la salut i tot un conjunt de conquestes a les quals al·ludim en dir drets humans i en dir estat del benestar. Es tracta que tothom s'hi incorpori, que tothom se'n beneficiï. Informar la gent de les vies d'accés a uns avantatges (que no han d'implicar la renúncia ni l'oblit de les cultures d'origen) és una feina de tots: s'ha de fer, però, amb rigor, no sota xantatge sentimental, pseudohumanitari.