Si qualque foraster dedicàs uns dies a analitzar la política balear a través del que en diuen els diaris, arribaria a la conclusió que això és un parc temàtic on l'únic benestar preocupant és el del client. Després, veuria com hi ha dos equips directius enfrontats, més en les formes que en el fons. Un, dispers, d'estructura quasi assembleària i amb una espècie de coordinador general; l'altre, absolutament jerarquitzat, piramidal, dependent de fora i sense un propietari clar del vèrtex superior. Necessitaria molta més informació per albirar la realitat; tanta, que els nadius tampoc no la tenim. El que sembla clar, per a observadors forans o no, és que la dreta no té el líder clar i l'esquerra no el pot tenir. I els motius, encara que pugui parèixer impossible, són bàsicament els mateixos: gelosies entre tendències, desconeixement real de la correlació de forces internes i lideratges de les formacions assolits amb posterioritat als de les institucions. Els galliners van remoguts; però més divertit sembla el de la dreta que, fins i tot, cerca galls «de fora». Com interpretar, si no, les tendencioses declaracions dels «amos del corral», que comencen a posar-se nerviosos i amb poca confiança en el seu caponador. Mai no havien parlat. Mai donaven la cara. Mai mostraven les cartes. I ara parlen i mostren les fotografies i les cartes «marcades». Molt aclaridor, per al qui ho vulgui entendre i prendre partit amb coneixement de causa.

Mentre, també ens podem divertir amb les ninades dels bàndols. La darrera que he fitat, de tan pueril, esdevé vergonyosa. El cas és que, a la via de cintura, a l'alçada de Son Malferit, el Govern de les Illes Balears va cedir un solar a l'Ajuntament de Palma per construir-hi la nova seu dels bombers. Mentre els terrenys estaven sota gestió de la comunitat, lluïen una tanca "amb oneta de Quatre illes, un país, cap frontera, inclosa" on es publicitava que allò era una bona acció del govern en forma de cessió del solar. Després, quan la potestat passà a ser municipal, la mateixa tanca s'ha vestit amb els colors de Cort per a explicar-nos la bona acció de l'ajuntament, que allà hi alçarà un parc de bombers. No tenen ni la delicatesa de fer-ne una de conjunta, amb els dos escuts com a símbol de servei públic. Per ara, ni parc ni bombers, només hi guanya la buidor de les promeses i el calaix dels publicistes. Una ninada...

Si no anau de ninades "i l'estiu pareix l'estació ideal per a la trivialitat", als Renoir encara fan Deliciosa Marta, una pel·lícula alemanya de gent més o manco normal. Vull dir, amb manies i dèries, però amb sentiments i cossos que ens poden ser propers. La descripció dels personatges és d'una delicatesa que ens permet passar de la rialla al corpreniment en una mateixa seqüència. Podeu no veure-la, si prometeu no queixar-vos de l'encefalograma pla de la cartelera.