El galliner

Si qualque foraster dedicàs uns dies a analitzar la política balear a través del que en diuen els diaris, arribaria a la conclusió que això és un parc temàtic on l'únic benestar preocupant és el del client. Després, veuria com hi ha dos equips directius enfrontats, més en les formes que en el fons. Un, dispers, d'estructura quasi assembleària i amb una espècie de coordinador general; l'altre, absolutament jerarquitzat, piramidal, dependent de fora i sense un propietari clar del vèrtex superior. Necessitaria molta més informació per albirar la realitat; tanta, que els nadius tampoc no la tenim. El que sembla clar, per a observadors forans o no, és que la dreta no té el líder clar i l'esquerra no el pot tenir. I els motius, encara que pugui parèixer impossible, són bàsicament els mateixos: gelosies entre tendències, desconeixement real de la correlació de forces internes i lideratges de les formacions assolits amb posterioritat als de les institucions. Els galliners van remoguts; però més divertit sembla el de la dreta que, fins i tot, cerca galls «de fora». Com interpretar, si no, les tendencioses declaracions dels «amos del corral», que comencen a posar-se nerviosos i amb poca confiança en el seu caponador. Mai no havien parlat. Mai donaven la cara. Mai mostraven les cartes. I ara parlen i mostren les fotografies i les cartes «marcades». Molt aclaridor, per al qui ho vulgui entendre i prendre partit amb coneixement de causa.