Al poble de Gunnedah, a Austràlia, envasen la merda de koala per vendre-la com a souvenir. Desconeixem si la destinació turística en qüestió rep visitants d'aquells que anomenam «de qualitat», però beneït el turista que s'endú del lloc de vacances els excrements dels pobladors. El turista «de qualitat» no només no embruta, es veu; s'endu amb ell l'escòria del lloc triat per passar les vacances. Animam els caps de merchandising dels establiments hotelers a inventar un producte-souvenir que serveixi per reciclar matèries improductives. Hauríem de tenir, però, alguna cosa semblant als koales. De cans n'hi ha arreu del món, així que no val envasar el producte estrella dels carrers de Palma "que no són ni els fanals que estàs pensant, ni les excavadores, ni els pilons retràctils" per posar-lo a la venda en un xiringuito de Son Sant Joan. La iniciativa australiana evidencia el que tu i jo sabíem: els souvenirs industrials, en general, són el que són. Almanco a les antípodes no t'enganen. T'endus a casa una merdufa al buit, no un capell de mexicà, ni una pepa sevillana, ni la maqueta a escala d'un toro etílic. Que per al cas "amb tots els respectes per les andròmines citades i l'admiració més sincera pels eventuals compradors" és el mateix. Almanco el blíster de la cagadeta deu assegurar que el record no farà pudor. Els souvenirs sempre acaben deixant un tuf a cosa estantissa, memòria estàndard. En el lloc de les vacances, aquella tasseta, la figureta típica o aquell símbol de la ciutat fan com gràcia, però en tornar a casa la màgia de l'objecte s'esvaeix i es transforma en un tros de plàstic, de fang, de metall o de paper completament prescindible, barroer, horrorós. La dèria de determinades persones per dur records del lloc on ells han passat les vacances no és ni generositat ni proselitisme. De què et serveix tenir a casa un gall portuguès si no has estat en la vida a Lisboa, ni en fas comptes? És que el cosí que t'ha obsequiat amb l'obra d'art industrial, simplement, no sabia com justificar l'impuls consumista compulsiu. «Són barats i, a més, tothom en compra». I tu t'hauries estimat més una ampolla de porto o de vinho verde. O passi de vídeo de les vacances o figureta; les dues coses són massa per la poca paciència que em queda. A part de les figuretes també s'usen les camisetes amb motius de la destinació. Un altre souvenir encobert. Proliferen els t-shirts amb el binomi Praga-Kafka, Toulouse Lautrec a les esquenes de París, Leonardo i Itàlia "tot Itàlia", però el record estrella "i a distància", encara avui, són les postals. El que s'hi escriu és el de menys; la imatge que mostren no importa. Només importa quan arriben, i normalment ho fan quan el viatjant ha tornat i ni es recorda del periple. Ni de la postal, ni del que hi ha escrit. Per això una de les pràctiques que més s'estenen és la d'escriure al tu habitual, enfeinat i irascible, una targeta procedent del tu feliç, de vacances, xerraire i divertit. Tres setmanes després d'haver reprès la vida quotidiana "que no la vida normal" t'arriba l'escrit d'aquell capdefava, que probablement s'havia empassat martini i mig, que t'explica que no saps com de bé que es viu passejant pels carrers de Taormina. Són souvenirs autolesius i amb mala llet, la intenció original dels quals és la d'animar-te a canviar la rutina, però l'únic que aconsegueixen és dur-te al llindar de la depressió. Així que tu mateix.
El mateix dia que llegeixes allò dels koales, es publica també que una empresa taiwanesa posa a la venda un peix zebra manipulat genèticament perquè il·lumini l'aquari. Els anys d'investigació científica units a la brillantor comercial es transformen en fosforescència animal; asseguren que, a més de romandre encès tota la vida "deu passar vergonya, un peix?" i posar en perill les hores de son dels companys de peixera, és estèril, quin consol. Excèntric i bord per obra i gràcia de l'enginyeria geneticomercantil. Valenta brutorada. El biològic substitueix el tecnològic en l'universal made in taiwan; si puges a Andorra, mira si em trobes un peix. Potser em faria més il·lusió la cagadeta del marsupial, ja veus.
