Franco no havia de respondre dels seus actes més que davant Déu i davant la Història. Bé, la Història no el valora gaire, però ha deixat molts de deixebles. Aznar sempre s'hi ha considerat, i ara els seus actes duen la marca de fàbrica. Aznar vol il·legalitzar Batasuna perquè no condemna el terrorisme d'ETA. Però, tal com van les coses, som uns quants aquells que no estan disposats a fer-li costat. Aznar vol que el rebuig a ETA vaig acompanyat de l'acceptació incondicional de la política del govern espanyol. Política que inclou fonamentalment la llei (d'il·legalització) de Partits Polítics, la política penitenciària i el pacte PP-PSOE, anomenat antiterrorista i destinat a liquidar el nacionalisme democràtic del PNB i EA. Plantejada així, jo també m'abstendria en la condemna a l'actuació d'ETA, tot i que és ben pública la meva opinió sobre els indocumentats militaristes que diuen ser de l'esquerra abertzale. Com que Batasuna i jo hem callat (i el PSM de Felanitx també, ep!), ja ens podem preparar per ser il·legalitzats. No sé quin fonament jurídic té que un govern, quan li passa pel cap, pugui obligar l'altra gent a significar-se sobre un tema, i amb l'amenaça de conseqüències penals. El criteri del PNB («el silenci només és silenci») me sembla més justificat i respectuós amb les normes usuals de convivència civilitzada. No crec que ningú ens pugui obligar a expressar públicament la meva opinió sobre res. La situació, òbviament en un nivell menys innocent, és tan absurda i enutjosa com la que patim els extremistes atemperats quan els jovenets independentistes en qualsevol manifestació es posen a pegar bots com si estiguessin posseïts i criden: «Boti, boti, boti (aquí hi va un insult) el qui no boti». No cal dir que, malgrat les meves conviccions arran del model social nacional i democràtic que voldria per al meu país, i malgrat les simpaties que en provoca el jovent irreverent, jo no he botat mai. Afortunadament, els joves abertzales no tenen el geni tan curt com Aznar i no m'han perseguit mai per la meva absoluta passivitat davant la incitació a fer el betzol o a significar-me d'una manera tan expeditiva com poc matissada. Però està ben clar que, vist el comportament de l'oposició, que troba naturals i encertades totes les incoherències del govern, aleshores el franquista Aznar ha de fer tot allò que el cos li demana. No li han retret que a Palestina vol fer de mediador, mentre a Euskadi no admet mediació. No li han retret que consideri que Gibraltar és espanyol però que Leila no és marroquina. No li han retret que trobi que el castellà ha de ser oficial a Puerto Rico i que el català ha de ser arraconat a València. I és que, quan tothom li riu les gràcies, no hi ha reietó que no es deixi créixer el mostatxet. L'Alemanya nazi va començar perseguint els comunistes i els jueus, i molts ho acceptaren i després va envair Àustria i Polonia, i molts ho acceptaren. Alguns d'ells, però, acabaren a Auswitch. Aznar ha començat per Batasuna, i el PNB i EA saben que aviat els tocarà a ells. Sort en tenen, de ser lúcids. N'hi ha d'altres que també tenen la sentència dictada però encara fan la farina blana al senyor Aznar. La història es repeteix. Sempre.