Imaginem que, d'aquí a uns anys, un jove que s'acaba de treure
la carrera d'història decideix fer la seva tesi de llicenciatura
sobre les circumstàncies polítiques de Manacor durant la
legislatura 1999"2003. Quan la investigació ja està avançada, ha de
presentar una memòria del que duu fet, i pensa que estaria bé
encapçalar el treball amb un títol descriptiu i amb un subtítol que
sintetitzàs una valoració del que ha significat el període objecte
d'estudi. Se li comencen a ocórrer frases: «La democràcia
segrestada», «Eleccions i paròdia», «El vot inútil», etc.
La cosa no és per menys. Si hem d'explicar la història política
de la legislatura manacorina a algú que no la coneix, haurem de dir
que tot va començar amb un pacte que va donar la batlia a una força
política que només havia obtingut un regidor. Era un partit local,
ALM (Agrupació Liberal de Manacor, o un nom semblant), que obtenia
el suport del PSM (amb cinc regidors), d'AIPC (independents de
Porto Cristo, tres regidors) i del PSOE (dos regidors). A
l'oposició, quedaven el Partit Popular (vuit regidors) i Unió de
Convergències (dos regidors). La primera paradoxa és la d'un pacte
que aconsegueix que el partit hegemònic de la dreta no governi,
però ho fa al preu de donar la batlia a un representant d'un partit
de pes electoral minúscul i que ve, a més a més, d'una escissió del
Partit Popular i no representa, per tant, res de gaire diferent.
Aquesta paradoxa es fa més paradoxal encara quan el batle és
objecte d'un fitxatge sorpresa per part d'Unió Mallorquina, que
havia concorregut a les eleccions i no havia obtingut
representació: s'esdevé així un cas històric d'un partit que no
supera el llindar electoral municipal del 5 % i que obté el premi
de la batlia.
Això no és tot, però. La legislatura està marcada per episodis
polítics tan novel·lescos com el dels treballs de redacció del Pla
General d'Ordenació Urbana, que el batle mira de dur d'amagat dels
seus socis. S'esdevenen els desacords, amb motiu de casos com la
construcció d'aparcaments al centre històric o l'intent de
concessió d'interès general perquè una empresa local de transports
faci garatges en sòl rústic. El súmmum arriba quan, poc abans que
entri en vigor la moratòria urbanística de juliol de 2001 del
Consell, el batle fa funcionar les màquines a tota marxa per tal de
treure ràpidament les llicències necessàries per continuar amb el
brutal ritme d'urbanització del municipi. El PSOE bota de l'equip
de govern. El PSM bota un any més tard, després de l'episodi dels
arbres tallats, sense consultar els socis, al passeig de Na
Camel·la. La situació en què queda el municipi és tot un poema:
l'equip de govern està format per l'únic regidor d'UM"ALM i pels
tres d'AIPC. Resulta que entre aquests independents de Porto Cristo
hi ha gent del PSOE i del PSM, que es varen presentar en aquesta
llista perquè era, previsiblement, la millor manera de treure vots
al nucli costaner: ara, però, semblen més fidels al batle que a la
seva ideologia esquerrana. Sembla, a més a més, que els intents de
formar una majoria alternativa PSM"PP no es perden per part del PSM
sinó del PP. En definitiva: el nostre jove llicenciat en història
està la mar d'entretengut. A l'hora de redactar el capítol de
conclusions, tanmateix, s'haurà d'enfrontar a la reflexió del
lligam que hi pugui haver entre històries com aquesta i el
descrèdit de la democràcia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.