Quan la resta d'Europa comença oficialment les vacances, quan París es buida mentre els parisencs agafen cotxe i parteixen cap a les ones, quan els anglesos destapen tota aquella carn blanca i enganxen una caravana al cotxe o agafen un vol xàrter cap a Eivissa o alguna illa grega, els alemanys, que tot ho aprofiten, comencen oficialment la seva campanya electoral. Gerhard Schroeder, el socialista que mai no es tenyeix els cabells per semblar més jove, i Edmund Stoiber, el conservador famós pel seu sentit econòmic, i a qui no li convé que ho recordin massa, vist l'estat actual de l'economia de la regió que presideix, s'han llançat a la carrera. Els dos parlen molt del model alemany, de la manera alemanya de fer les coses. Schroeder ha llançat la campanya aquesta setmana declarant que vol salvar el model social alemany, menyspreant el capitalisme liberal americà que diu que el seu contricant Stoiber defensa, cosa que Stoiber no accepta del tot. I de manera molt previsible ja han tret les comparacions entre la productivitat americana i l'alemanya, els sous americans i els alemanys, i fins i tot l'atur americà i l'alemany. Per desgràcia del camp d'Schroeder, Alemanya perd en quasi totes les àrees. El poc que li queda on aferrar-se, que en certa manera no és poc, és en el que es refereix als serveis públics, que donen mil voltes als que s'ofereixen als Estats Units. I ja que els serveis públics sempre han estat la reserva de l'esquerra a Europa, es va dibuixant un interessant debat: la dreta que representa el model econòmic i social americà i l'esquerra d'Schroeder representant el que fa diferent el model social europeu. O potser no és tan interessant: els alemanys han partit de vacances igual, amb milers de maletes, com sempre, deixant els polítics amb les seves discussions.