L'inici de la primavera de 1977 era molt difícil per al feble Govern d'Adolfo Suárez. Havia decidit convocar eleccions generals per al mes de juny, les primeres des d'abans de la Guerra Civil. Però tenia davant un problema molt greu: la legalització del partit comunista. Ja ho havia pactat amb el seu secretari general, Santiago Carrillo, pero l'Exèrcit no ho volia de cap de les maneres. Els militars acceptaven la democràcia, però amb el PC fora de la llei. Suárez sabia que allò era un absurd que adulterava tot el procés davant Europa i hauria posat en ridícul la seva previsible victòria a les urnes. Però els militars no cedien. Creien que mantenint el PC il·legal legitimaven la seva «victòria» de 1939, ja que la majoria de les divisions republicanes derrotades en aquell terrible conflicte eren d'afiliació comunista i el PC havia protagonitzat bona part de la resistència contra el franquisme.
Aleshores Suárez optà pel coratge, i el dissabte sant de 1977 legalitzà per sorpresa el PC. Bona part de l'Exèrcit d'aquells moment s'enrabià. El ministre de Marina, Pita da Veiga, dimití, però la democràcia se salvà. Tothom podia pertànyer a l'organització que volgués. Mesos després l'amnistia va abraçar molts dels qui havien realitzat accions violentes contra la dictadura, inclosos els etarres d'aleshores. L'Estat espanyol va fer una passa històrica, autèntica mare de la Constitució avui en vigor. Per justificar la legalització del partit comunista, Suárez digué per televisió: «No podem ficar a la presó 200.000 persones. Quina democràcia seria aquesta?».
Era l'esperit de la transició. I ara és adient recordar-lo quan Aznar cerca suports pertot arreu per il·legalitzar Batasuna. Expulsar de l'ordenament jurídic milers de persones és perillosíssim. Se'ls ficarà a tots a la presó? Tornaran els temps de la cladestinitat «generalitzada» a Euskadi? No és millor mantenir-los dins el marc legal i només actuar contra els qui prediquen i justifiquen la violència, però de manera individualitzada, i no abocar tot el col·lectiu a la radicalitat més desaforada? Com cal esperar noves vies de moderació al País Basc amb un segment de la població declarat fora del marc constitucional? La il·legalització que vol Aznar és poc intel·ligent: converteix Batasuna en un mite quan, fa un quart de segle, el partit comunista quedà desmitificat el dia que va haver d'actuar a cara descoberta. Euskadi ha de ser un país normal a força d'esforços, sacrificis, tolerància i recerca obsessiva del pacte i de la pau. Euskadi ha de deixar de ser la constant reedició del Gernika de Picasso, generació rere generació.
