Santa Pola i el CN de Palma

Les notícies publicades dilluns indicaven això. Primera: «Un cotxe bomba esclatà a Santa Pola, Alacant, a les 20.30 d'ahir. Resultaren morts una nina de sis anys i un home de 57». Segona: «A les 21.15 de la nit d'ahir a l'esplanada del Club Nàutic de Palma començà l'acte de lliurament dels premis de la Copa del Rei de vela, presidit per la Família Reial...». No hi ha paraules per expressar el que la relació de les dues notícies, i especialment veure la foto de tantes rialles sota el titular de l'assassinat, porta com a conclusió. Almanco a un servidor. O les informacions han comès gravíssimes errades horàries, o aquí passa qualque cosa molt greu. A un servidor no li entra en el cap que el cap de l'Estat assisteixi a una festa privada amb tal desplegament mediàtic tres quarts d'hora després de l'abjecte assassinat a Santa Pola perpetrat per ETA. No és el terrorisme allò que més preocupa actualment ciutadans i institucions espanyoles? Aleshores, com s'entén que la primera institució actuï així? Cal repetir"ho. És d'esperar que hi hagi, a la premsa de dilluns, errades horàries importants. Perquè si no, s'obririen molts d'interrogants. Si se confirmàs que no hi ha errades d'horari sobre els dos fets, se podria argüir que les qüestions de protocol feien, a darrera hora, molt difícil anul·lar les règies presències, i amb elles les demés assistències d'alt rang. O bé el recurrent argument que no se pot permetre que la bestiesa d'ETA faci alterar l'agenda normal del país i del qui el representa en aquest cas, que és el cap de l'Estat. D'acord. Són dues argumentacions, a falta d'altres, que podrien ser usades. Però, sincerament, el lliurament de premis d'una regata (és a dir, una festa privada), de veres se podria considerar com una part de l'agenda d'un cap d'Estat tan important com que estigui per sobre de mostrar sentiment de condol cap als dos conciutadans assassinats? Jo, no ho entenc. Potser, aleshores, se tractaria que com que el protocol que marca les activitats del cap de l'Estat és tan rígid que amb tanta premura no podia ser alterat. Bé, potser. Però, a veure, el protocol és una sistematització d'un conjunt d'usos i costums per enaltir una institució. No la persona. Sinó la institució que és representada per la persona. Inclosa la monarquia. En un estat democràtic, és sempre i per tot així. O ho hauria de ser. Doncs bé, si a Espanya haguéssim arribat al punt que el protocol és tan rígid que s'hagués convertit en ciment, no ajudaria gens ni mica ni la institució ni la persona. És més, les perjudicaria, a ambdues, molt. Moltíssim. No només ja no enaltiria la institució, sinó que la faria caure, en aquest cas, en un acte com a mínim considerable humanament inconvenient, políticament nefast i institucionalment horrorós. Aleshores la conclusió s'imposaria: caldria canviar el protocol o les persones que l'interpreten.