Passejar-se per Ciutat és una oportunitat per veure un notable nivell de degradació social. A molts carrers ens trobam gent demanant, fent creure que tenen una família al seu càrrec o que no troben feina... Si no fos perquè amb el temps ens estam tornant més escèptics, ja els hauríem donat un parell de monedetes, perquè els nostres sentiments no turmentin després la consciència. Però això no pot ser, no sols perquè de cada vegada ens trobam més captaires, sinó perquè això ja comença a ser una espècie de màfia! Tots «ens venen» la mateixa història, són captaires anònims sense cap diferència els uns dels altres... Ignoram si és veritat que tenen un munt de fills per alimentar (mai no els veim, cosa que personalment em fa sospitar), diuen que no troben feina i per això es veuen abocats a demanar... Dubt que això sigui cert, perquè si es passen tot el dia asseguts al carrer en lloc de cercar feina, crec que és ben normal que no en trobin. El pitjor de tot és que si finalment deixes de banda tots els prejudicis i els dónes doblers, després potser els trobis bevent al bar de la cantonada, com em va passar a mi una vegada, la qual cosa fa que perdis la credibilitat en tots els qui demanen.

No em pareix bé que ens haguem de resignar a conviure amb munters de captaires d'aquest tipus que desprestigien els carrers de la ciutat, sembla que no serveixen de res els impostos que pagam per evitar aquesta mena de degradació social. La qüestió és: no es pot o no s'hi vol fer res?