Avui dissabte, es celebra a Mallorca (ens alegra que la nostra terra sigui el centre d'alguna cosa més que de l'esbarjo dels desenfeinats de la capital de l'imperi) una trobada d'organitzacions polítiques juvenils amb l'objectiu de debatre i aprovar una declaració sobre algunes qüestions de l'actualitat política. Una actualitat política que ve marcada "i hi continuarà venint" pels continus estira i arronsa entre les forces centralistes i les que podríem anomenar centrífugues.
No coneixem la Declaració de Mallorca en la seva textualitat, però sabem que el seu eix vertebrador és la reclamació del reconeixement del dret a la lliure determinació dels pobles que, actualment, fan part de l'estat espanyol.
Ens sembla del tot oportuna aquesta convocatòria, en primer lloc perquè després de vint-i-cinc anys de procés autonòmic, resulta evident que allò que s'anomena estat de les autonomies està en crisi, d'una banda perquè en la seva funció descentralitzadora ha tocat sostre, i de l'altra perquè no ha resultat satisfactori per aquells pobles, per als quals va ser «inventat».
Però sens dubte allò que fa més important aquest pronunciament unitari de les forces juvenils independentistes, nacionalistes i regionalistes és en el moment en què es produeix. Un moment en el qual, l'au fènix del nacionalisme espanyol més cavernícola, ressorgeix de la seva pròpia cendra"caspa, i es mostra cada vegada més desacomplexat i bel·ligerant que mai.
Per això és molt important que als nacionalismes defensius, com ho són el català, el basc i el gallec, hi hagi un rearmament ideològic i que s'estableixin ponts de diàleg, cooperació i treball conjunt. Sobretot quan és més que previsible que el creixement dels nacionalismes defensius xoqui amb el desacomplexament de l'imperialisme espanyol.
Són aquestes forces juvenils reunides a Mallorca aquests dies, les que hauran de guanyar i liderar una segona Transició a l'estat espanyol que vagi més enllà de la simple descentralització administrativa que ha significat l'estat de les autonomies. Cal començar a assentar les bases d'un nou procés, que s'haurà d'obrir a aquest artificial estat espanyol en el qual, cada poble dels que actualment el formen, decideixi lliurement quin estatus vol.
S'haurà de tenir en compte, a més a més, la possibilitat que algunes de les nacions que avui romanen dins l'estat espanyol, puguin optar per la ruptura total i es puguin constituir, mitjançant un procés democràtic d'autodeterminació, en un nou estat dins Europa.
Aquesta, no cal dir-ho, és l'opció per la qual creim que han d'optar els Països Catalans.
