La conjuntura dels astres (no sé quins), la casualitat o simplement perquè sí, fan ben evident el «karma» de l'estiu. Ara diré de què va. A Austràlia, ahir, aparegueren cents de balenes mortes; damunt la tauleta, el llibret Els cetacis a la mar Balear (J.M. Brotons, Documenta Balear) i una veïnada que contesta a l'altra: «ara fa que som a sa Colònia de Sant Pere de... de s'any de sa balena!». És ben ver que a Mallorca ho tenim tot, però en petit (llevat de turistes; tal vegada quedarà enguany com «s'any de s'ecotaxa»). A Austràlia la mar en treu a cents, aquí la mar tregué una balena ara fa vint i un parell d'anys. Devia ser un Rorqual de més de vint metres i prop de cent tones. La conversa es desfà damunt la terrasseta, «...la balena aparegué,morta, pels Illotets i sa cova des Coloms, (avui desapareguda, engolida pel nou port esportiu) i fou depositada a sa bassa d'en Fesol, davant els tamarells». «La coa de gent per veure l'animalot arribava fins al portell de sa Devesa, això que ara és del pintor Miquel Barceló». «Després d'uns dies de discutir que se'n feia i quan ja començava a fer pudor, aquell peixot, es va arribar a la conclusió que la balena era dels coloniers, ni de l'Estat, ni de la Diputació, ni de ningú. La mar l'havia treta aquí i per alguna cosa seria. Decidiren de troceja-la, fer oli i tot allò que surt als documentals. Un, que me pareix que havia estat submarinista, s'hi posà damunt amb un «machete», un ganivetarro llarg, i da-li cops! Però allò tenia un cuiro que no li feien coneixedor, com les mosques a un ase!». «Al cap d'un parell de dies feia una pudorassa que no podien estar en tota la Colònia i decidiren que se l'havien d'endur lluny, perquè afonar-la ja no havien pogut. Amb uns tiranys embragats al monstre es posaren a estirar totes les barquetes, estira que t'estira. Res. Un, en coneixia un que tenia una barca del bou a cala Rajada i el feren venir. Va anar bé i arrossegaren l'animal vorera, vorera... fins quan foren devers Betlem». «Pensaren que la pudor ja no arribaria a Sa Colònia, i decidiren amollar-la. Però, no. Els fermalls no es desfeien i algù, diuen, que havia estat submarinista, es tirà a l'aigua emmig d'aquella embrivada de sang i butzes per desfer l'embull». Però, no te'n recordes?». «Se coneix, però, que l'olor l'havien sentida també els peixots de Liorna a Marsella, passant per Arenys de Mar. Un d'aquests, atrets per l'enorme bromejada, mossegà la balena i se'n dugué, d'un cop, un tros gros com un camilla. El submarinista pujà a la barca d'un llongo i, xerren, que no hi ha tornat pus. Males llengües, diuen, que no s'ha tirat a la mar mai més». «Mollaren la balena i el temporal la va anar desfent». «I els ossos?». «Sí, qualcu va dir que es podien vendre, primer a un museu i després per decorar o fer tubalets, per seure». «Un ossam que pesava més que ullastre!». «Fins fa dos dies, encara n'hi havia un, de per devers ses costelles, que estava embarrancat a unes roques, pels Vells Marins de Baix».
«I tu arribares, aquest any?». «Sí, el meu nin era petitó... ens férem un retrato devora sa boca badada de sa balena». Les escenes tenen aquella vivor i la lluentor de les pel·lícules en blanc i negre. L'any de sa picor, l'any d'es grip, l'any de sa neu, l'any de sa balena, l'any de s'ecotaxa... I l'any tirurany, que deguè passar?
