Un model lingüístic igualitari i eurovisió

TW
0

Plau-me fer una ullada a un aspecte que no he vist comentat enlloc en relació amb el comentadíssim Festival d'Eurovisió. Entre les qüestions destacades, relacionades amb la llengua, hem pogut observar comentaris sobre la presència molt majoritària de l'anglès, però no hi ha hagut cap anàlisi dels que cantaren en altres llengües i de les observacions que en deriven. Em centraré en el cas concret de Suïssa. La representació helvètica en aquest festival cantà en francès. Suïssa, actualment, és un dels dos models lingüístics igualitaris vigents a Europa. Un model igualitari és aquell en què, havent-hi diferents llengües en un mateix Estat, totes són tractades exactament igual (l'altre cas europeu és Bèlgica). Com s'articula el model lingüístic igualitari? En aquests dos casos allò que té vigència a l'hora d'establir l'oficialitat lingüística és el criteri de territorialitat. La llengua és la pròpia del cantó (Suïssa) o de la regió (Bèlgica), i tothom s'hi ha d'adaptar, independentment de la seva llengua personal. Així, un cantó com el Jura, per exemple, té garantit continuar sent francòfon per molt que actualment la població de llengua alemanya hi és majoritària. Que més de la meitat de la població parli alemany no fa ni que es pugui impartir l'ensenyament en alemany, ni que l'alemany hi gaudeixi de cap tipus d'oficialitat, ni que un ciutadà pugui pledejar als tribunals en alemany. El cas suís també és interessant perquè els percentatges poblacionals de cadascuna de les llengües s'assembla força als existents a l'Estat espanyol: devers el 70% de la població té l'alemany com a llengua pròpia (equivalent aproximat de l'espanyol a l'Estat en què estam majoritàriament inserits), un 20% parla el francès (equivalent aproximat del català a l'Estat espanyol), un 8% l'italià (equivalent del gallec) i un 2% el retoromànic (un equivalent a la baixa del que seria l'euskera a la península Ibèrica).

La representant de Suïssa cantà en francès (llengua d'un 20% de la població helvètica). Hauria pogut cantar en italià, en retoromànic o en alemany. Els suïssos no tenen cap mania lingüística a l'hora d'escollir qui els ha de representar en aquest festival internacional. Es creuen allò d'aplicar la democràcia a la política lingüística i en donen contínuament una mostra pràctica.

Entre nosaltres, en el context d'un model lingüístic igualitari, s'hauria pogut donar la circumstància que la Rosa de torn cantàs, per exemple, en basc, i que qui saludàs des de Televisió Espanyola a l'hora d'emetre les votacions digués «Bonat nit» tranquil·lament i sense cap tipus de complexos. Qui ho pot imaginar? Ah! I que tingués la deferència de saludar també en estonià, llengua del país d'emissió del festival. Pocs tingueren, dissabte passat, aquesta deferència. I entre els pocs no hi havia espanyols ni francesos. Em pens que som encara més lluny d'aconseguir aquesta normalitat igualitària que no de veure qualsevol espanyol mediocre guanyant el festival, o qualsevol cantant català duent-hi una cançó en anglès, en representació de Catalunya.

Bernat Joan i Marí. Eivissa.