I un ou

Circula, entre els entesos en comportament empresarial mallorquí, la sospita sobre quina serà la «nova jugada» dels propietaris d'hotel en el tema de l'ecotaxa. Diuen, els que en saben, que aquesta «quixotada» d'oferir-se a pagar, encara que sigui en espècies i a un cost molt inferior de l'intercanviat, no és molt propi de l'espècie. Diuen, els que en saben, que l'oferta podria haver estat producte de la catarsi assembleària, de l'escalfor del moment, però que, a poc a poc i a mesura que passen els dies i es configuren els comptes, la genial idea coixeja per un punt: el cost. Per això, diuen, els que en saben, que els pròxims dies veurem un moviment d'assetjament duríssim; però, a diferència dels realitzats fins ara, no serà el govern legítim d'aquestes illes l'assetjat. Qui s'ha de posar a tremolar, qui patirà la quixotada? Els proveïdors, evidentment. En el tràfec anual entre compradors i venedors, en les negociacions sobre preus, pagaments en espècie, exclusives, ràppels i demés variables del contracte, és molt possible que, enguany, s'hi afegeixi una aportació «voluntària» per l'ecotaxa. A canvi d'aquesta contribució, els proveïdors que s'hi avenguin, gaudiran d'exclusives, publicitats o altres beneficis per l'estil. Així, no vos ha de ser gens estrany veure els ja famosos (i non nats) vals de consumició, a entregar a canvi de l'ecotaxa, amb una llegenda que digui «per cortesia de... », i en els punts hi posau el nom de l'autèntic pagador de la quixotada (Coca-cola, Pepsi, San Miguel o un altre). Boianos no ho són: que una cosa és fotre i una altra pagar el beure.