No crec que les meves anades i vingudes en autobús aquest
hivern, degudes a una incapacitat temporal per menar, hagin fet
pujar més d'un deu per cent el nombre d'usuaris de l'EMT, i més
d'un vint per cent els de la línia 3, durant l'any 2001. Però cada
gota compta, com deia l'ocellet mentre pixava en el pantà, i les
meves gotes d'usuària del transport públic són ben noves i, pel que
fa a les estadístiques, sens dubte hi han contribuït. Feia vint o
vint-i-cinc anys que no agafava un autobús quan, per raons del tot
alienes a la meva voluntat, em vaig convertir en assídua.
He de dir que, al contrari d'algunes de les meves amistats més
preuades, a mi m'encanta menar cotxe, per ventura perquè és un
plaer descobert tardanament. La meva vertadera vocació com a
persona motoritzada es veia plenament satisfeta anant en moto, fins
que el meu lloc de feina es va traslladar a la carretera de
Valldemossa. Encara no hi havia la densitat de trànsit que hi ha
ara però, així i tot, em va bastar un hivern d'exposar el cos, no
només a les inclemències del temps sinó al risc diari
d'atropellament, per decidir-me a treure el carnet de conduir i
comprar un cotxe. Des de llavors som feliç: no em costa gens agafar
el cotxe per anar on sigui o acompanyar qui sigui; tenc bastant de
facilitat per trobar aparcament i, a més a més, no m'importa fer
voltes; i no he considerat mai un dissuasiu el cost de la benzina,
ni de l'ORA, ni de l'assegurança, ni de l'impost de circulació.
Molt manco he reparat en el fet d'anar-hi tota sola, la major part
del temps, com a ecològicament incorrecte. M'agrada menar cotxe i
punt.
Ara bé, al llarg d'aquest hivern que acabam d'acomiadar, he
après a apreciar les virtuts del transport públic col·lectiu. (Del
transport públic individual, m'estim més no parlar-ne des que, la
nit de cap d'any, un taxista em va deixar tirada a una carretera
secundària tot negant-se, per no embrutar el cotxe, a passar pel
camí de terra que arribava fins a la meva destinació al temps que
pretenia, amb tota la barra, cobrar-me un suplement de nit
festiva.) El barri on visc, tot i no pertànyer al municipi de
Palma, té la sort d'estar servit per una de les línies de l'EMT més
freqüents i de més llarg recorregut. Així he descobert que, quan he
de fer diverses gestions per Palma, em ret molt més el temps en no
haver de cercar aparcament ni, sobretot, haver de tornar al punt de
partida on he deixat el cotxe i, també, que hi tenc molta més
llibertat de moviment en no estar esclavitzada pels terminis de
l'ORA ni arruïnada pel cost exorbitant dels aparcaments privats.
Dins l'autobús, m'he entretingut amb un personatge disfressat de
Charlot que hi puja adesiara, he rigut amb la conversa de dues
senyores majors que no seien juntes perquè no les prenguessin per
unes «libianas»; he retrobat amistats i coneixences que feia anys
que no havia vist; i m'he estalviat l'angoixa i els nirvis que
comporta actualment la circulació rodada pel centre de Ciudad
Rodríguez.
A més a més, si voleu conèixer la composició demogràfica,
social, lingüística o antropològica de la població actual de Palma,
o fins i tot fer-ne un estudi o un diagnòstic de futur, recoman que
pugeu a un autobús de la línia 3 i en faceu tot el recorregut en
ambdós sentits. Us assegur que la perspectiva és radicalment
distinta de la que hom té des del seient d'un cotxe o des de la
cadira d'un despatx.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.