No crec que les meves anades i vingudes en autobús aquest hivern, degudes a una incapacitat temporal per menar, hagin fet pujar més d'un deu per cent el nombre d'usuaris de l'EMT, i més d'un vint per cent els de la línia 3, durant l'any 2001. Però cada gota compta, com deia l'ocellet mentre pixava en el pantà, i les meves gotes d'usuària del transport públic són ben noves i, pel que fa a les estadístiques, sens dubte hi han contribuït. Feia vint o vint-i-cinc anys que no agafava un autobús quan, per raons del tot alienes a la meva voluntat, em vaig convertir en assídua.

He de dir que, al contrari d'algunes de les meves amistats més preuades, a mi m'encanta menar cotxe, per ventura perquè és un plaer descobert tardanament. La meva vertadera vocació com a persona motoritzada es veia plenament satisfeta anant en moto, fins que el meu lloc de feina es va traslladar a la carretera de Valldemossa. Encara no hi havia la densitat de trànsit que hi ha ara però, així i tot, em va bastar un hivern d'exposar el cos, no només a les inclemències del temps sinó al risc diari d'atropellament, per decidir-me a treure el carnet de conduir i comprar un cotxe. Des de llavors som feliç: no em costa gens agafar el cotxe per anar on sigui o acompanyar qui sigui; tenc bastant de facilitat per trobar aparcament i, a més a més, no m'importa fer voltes; i no he considerat mai un dissuasiu el cost de la benzina, ni de l'ORA, ni de l'assegurança, ni de l'impost de circulació. Molt manco he reparat en el fet d'anar-hi tota sola, la major part del temps, com a ecològicament incorrecte. M'agrada menar cotxe i punt.

Ara bé, al llarg d'aquest hivern que acabam d'acomiadar, he après a apreciar les virtuts del transport públic col·lectiu. (Del transport públic individual, m'estim més no parlar-ne des que, la nit de cap d'any, un taxista em va deixar tirada a una carretera secundària tot negant-se, per no embrutar el cotxe, a passar pel camí de terra que arribava fins a la meva destinació al temps que pretenia, amb tota la barra, cobrar-me un suplement de nit festiva.) El barri on visc, tot i no pertànyer al municipi de Palma, té la sort d'estar servit per una de les línies de l'EMT més freqüents i de més llarg recorregut. Així he descobert que, quan he de fer diverses gestions per Palma, em ret molt més el temps en no haver de cercar aparcament ni, sobretot, haver de tornar al punt de partida on he deixat el cotxe i, també, que hi tenc molta més llibertat de moviment en no estar esclavitzada pels terminis de l'ORA ni arruïnada pel cost exorbitant dels aparcaments privats. Dins l'autobús, m'he entretingut amb un personatge disfressat de Charlot que hi puja adesiara, he rigut amb la conversa de dues senyores majors que no seien juntes perquè no les prenguessin per unes «libianas»; he retrobat amistats i coneixences que feia anys que no havia vist; i m'he estalviat l'angoixa i els nirvis que comporta actualment la circulació rodada pel centre de Ciudad Rodríguez.

A més a més, si voleu conèixer la composició demogràfica, social, lingüística o antropològica de la població actual de Palma, o fins i tot fer-ne un estudi o un diagnòstic de futur, recoman que pugeu a un autobús de la línia 3 i en faceu tot el recorregut en ambdós sentits. Us assegur que la perspectiva és radicalment distinta de la que hom té des del seient d'un cotxe o des de la cadira d'un despatx.