En aquests mesos de temporada baixa (novembre, març, abril) resulten reiteratius dos temes que compareixen a l'actualitat. Un primer tema que compareix, en aquest cas a l'actualitat dels carrers i dels bars, a la conversa amb els amics, és el de les bicicletes; les carreteres del nord de Mallorca van farcides de turistes que practiquen l'esport que va fer famós l'il·lustre Guillem Timoner. Un segon tema, en aquest cas, per qüestions polítiques, que ha cobrat actualitat, és el del golf, ens tornam a plantejar si hem de fer més camps o si hem d'aturar. Tots dos temes tenen una relació directa amb la percepció negativa que alguns balears tenen d'això que hem anomenat desestacionalització. Durant anys hem predicat que havíem d'aprofitar la nostra planta hotelera durant una etapa més gran dels dotze mesos; i per fer això semblava que havíem de crear alternatives al sol i a la platja; havíem de gaudir d'una oferta de turisme esportiu com el ciclisme, de turisme excursionista com el senderisme, de turisme cultural, de turisme gastronòmic, de turisme de qualitat, de turisme... Tots som conscients de les conseqüències dolentes que el turisme clàssic ha provocat al nostre país: consum de territori i de recursos, saturació de les xarxes de comunicació, pressió demogràfica, pèrdua d'identitat..., tanmateix també som conscients de les conseqüències positives i, una vegada posats els elements a la balança, sempre hem tengut la sensació que el resultat era enormement positiu. Amb els turismes alternatius quan tenen èxit, i si els posam en funcionament és perquè tenguin èxit, passa una mica el mateix, hem de fer la mateixa operació, hem de tornar a la balança. I la veritat és que no tenc tan clar si n'hi ha tants dels nostres conciutadans que a més de patir els problemes de trànsit de ple estiu, estan també disposats a malviure darrere una colla de colcadors mentre ens desplaçam d'un punt a l'altre de l'illa. L'ideal seria comptar amb rutes pròpies per als ciclistes per així no entorpir la circulació dels nadius, de totes maneres és conforme amb la protecció del medi natural crear aquestes vies? No és això una agressió al paisatge? Un es demana si la Guàrdia Civil, que és l'encarregada de la matèria mentre no aconseguim l'aspiració de la policia pròpia, pressiona els ciclistes perquè practiquin el seu passeig en filera per afavorir l'avançament. No crec en postures maximalistes, em sembla que els biciclistes són una classe de visitants que està funcionant, també em sembla que no és compatible amb el model que lentament anam bastint construir per totes les illes vies per a aquests turistes, i que això ens genera un problema, perquè realment hi ha una perillositat i una lentitud molesta. Igual passa amb el golf, si bé aquest no es troba dins les propostes políticament correctes. Segurament, la solució passa per fer actuacions puntuals, però limitades. Passa perquè els ciclistes no vagin per determinades carreteres i perquè circulin en filera i no en grup, i passa per fer alguna excepcional via especial. Passa perquè els camps no siguin regats amb aigua potable i perquè no siguin l'excusa per crear noves places hoteleres o residencials quan del que es tracta és de mantenir amb vida les places que tenim, i podria passar per fer"ne algun de nou. És un problema, insistesc, de valorar cap on cau la balança. I per fer aquesta valoració seria bo abandonar posicionaments dogmàtics, i fer un plantejament realista. L'activitat vacacional és massa important per al nostre arxipèlag per renunciar a aquest segment del mercat, ara bé, tampoc no podem acceptar que guanyar quota signifiqui malbaratar el nostre ja desgastat territori i la nostra trastocada qualitat de vida. Cerquem l'equilibri, planifiquem des dels estudis de mercat i d'impacte ambiental en sentit ample, i no des de posicionaments més o manco recoberts d'ideologia. Si la conclusió és que hem tocat sostre també això necessitarà de les seves polítiques.