Després del duríssim acte d'arxiu del cas Formentera fet per l'instructor Antoni Monserrat, tothom s'esperava que el fiscal en cap, Antonio de Vicente Tutor, abanderat de la imputació de Matas i Estaràs, faria un recurs combatiu i encès, com, per altra banda, correspòn a un fiscal de primera línia en una circumstàncies especials com és el suposat intent de subversió de la voluntat popular, essència del cas en qüestió i de la democràcia. I aquest estil dur, elevat i directe fou el de l'escrit acustori que va fer Juan Carrau contra Gabriel Cañellas en el cas Túnel. Però eren altres temps. El recurs de Tutor no passa de ser tècnicament correcte. Es limita a resumir els punts mé importants del sumari que, segons ell, són més favorables a la imputació dels dos aforats. Peo ho fa en un estil fred i fins i tot distant. Res hi ha de la prosa apassionada de Monserrat i, de fet, el recurs de Tutor poc aporta al desenvolupament del cas. El fiscal en cap únicament mostra les ungles en un pàrraf, quan qualifica Monserrat de «defensor» de Matas i Estaràs més que jutge i quan li diu que més que un acte d'arxiu ha emès una sentència. Pero aquesta contesta, ben mirat, és ben poca cosa en un afer de suposada adulteració del cens electoral del país, és a dir, que hauria pogut tenir conseqüències històriques i afectar a centenares de milers de balears. A l'escrit de Tutor no hi ha pàrrafs en defensa de la sobirania popular. Si el fiscal el veu Monserrat com un defensor de Matas i Estaràs, hauria d'haver insistit, amb tota la contundència possible, en els valors suprems de la democràcia. Quan es conculca la sobirania, el fiscal en cap és molt més que un bon jurista: S'ha de convertir en l'ànima del poble, pel poble i per al poble.