Dissabte, 16." Hi ha, entre les corporacions, una tendència vers
la privatització dels serveis públics, mitjançant la cessió, a
empreses i particulars, de les tasques que tradicionalment havien
assumit els empleats dels ajuntaments. Tot i que ve de lluny,
aquesta proclivitat s'agreuja a mesura que la societat avança vers
un model social i econòmic de lliure mercat i s'accentua la pressió
dels interessos empresarials sobre el sector públic. Tant és així
que hem vist com, al llarg dels anys, la recollida del fems, la
vigilància de les zones d'aparcament, la neteja i manteniment dels
vials, l'explotació d'espais comuns, com són les platges, i dels
usos d'ombrel·les, gandules i bars, han passat a ser gestionats per
societats de capital privat. En aquesta mateixa línia, no estarem
gaire a veure com el subministrament d'aigua o els serveis de
seguretat i protecció dels ciutadans són també sotmesos a
l'especulació. Tampoc no fóra desassenyat pensar que les grans
corporacions estudien, per a un futur no gens llunyà, proveir
d'aire els ciutadans.
Hom podria pensar, ingènuament, que aquest canvi de política ve
marcat per criteris econòmics i d'eficàcia. Econòmics en el sentit
d'estalviar despeses als ciutadans, contractant a un cost més
reduït un servei de millor qualitat, la qual cosa és incerta, però
possible. D'eficàcia, car és cert que les empreses, que han de
subsistir amb els guanys que genera la seva activitat, gestionen
més eficaçment els negocis de l'administració, molt sovint, però,
amb contractes precaris, jornades laborals que excedeixen la mesura
humana o sous per davall el que fóra just guanyar.
Acceptant que ambdós criteris tinguin fonaments raonables i
legals, subsisteix la sospita popular que hi ha un tercer criteri,
no confessable, que preval sobre els anteriors a l'hora de prendre
decisions. Hom creu que si la brigada, o el personal municipal, o
els funcionaris, prenen a compte seu les feines que s'han de
realitzar, i el mateix ajuntament subministra directament els
serveis, l'operació econòmica és transparent: de les partides
assignades en els pressupostos a les nòmines dels treballadors. En
canvi, si mitjançant subhasta o concurs la corporació municipal
contracta empreses privades, sempre hi ha la possibilitat que algú
unti les corrioles perquè aquestes vagin més païnes i no grinyolin.
Aquesta suposició no ens ha d'esverar, car la realitat demostra que
aquestes alteracions de la legalitat són possibles, probables i, en
alguns casos, pocs, fins i tot demostrables.
Diumenge, 17." Diu el refranyer que qui presum, fa fum. He pogut
observar que pot succeir que els més estrictes en l'exigència del
compliment d'alguna norma o llei, siguin els més laxos en la seva
observança o aplicació. Aquesta actitud té molt a veure amb la
hipocresia que la societat exigeix als ciutadans. Així, aquells que
prediquen la castedat o l'abstinència, potser siguin els més
promiscus. Aquells que, públicament, declaren la seva abstèmia,
potser s'engaten en la intimitat. Aquells que manifesten el seu
rebuig a la violència sobre les dones de l'Afganistan, apallissen
la seva muller. Aquells que, en nom de la solidaritat, recapten
diners per a ciutadans de països llunyans, deixen morir de fam els
seus veïnats. Aquells tolerants que no accepten més credo que el
seu, ni cap altre color de la pell que no sigui el del seu propi
pigment. Aquells, en fi, que bravegen de rectitud moral o ètica
són, tal vegada, els receptors de les comissions que genera la
corrupció.
Dimecres, 20." Els escriptors d'aquí no sabem com accedir als
lectors d'allí. És cert que compartim una mateixa llengua i que les
nostres arrels culturals són idèntiques, malgrat el llenguatge
polític s'hagi entossudit a eliminar el terme o concepte països
catalans per poc rendible. Però els catalans de la Catalunya
central, i especialment els barcelonins de la Barcelona
administrativa, rebutgen tot allò que procedeix de les perifèries,
insulars o peninsulars. No necessitem salvadors, o potser sí, en
qualsevol cas les institucions d'aquí i d'allí s'haurien d'esmerçar
a donar cohesió a aquesta dispersió empobridora. Dissortadament,
però, els interessos econòmics han envaït la pirotècnia cultural i
són més rendibles els focs artificials que la solidesa de la brasa
i el caliu. En certa manera, la indústria cultural barcelonina ens
ha colonitzat amb la mediocritat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.