cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín:
16°

Quadern de viatge

Dissabte, 16." Hi ha, entre les corporacions, una tendència vers la privatització dels serveis públics, mitjançant la cessió, a empreses i particulars, de les tasques que tradicionalment havien assumit els empleats dels ajuntaments. Tot i que ve de lluny, aquesta proclivitat s'agreuja a mesura que la societat avança vers un model social i econòmic de lliure mercat i s'accentua la pressió dels interessos empresarials sobre el sector públic. Tant és així que hem vist com, al llarg dels anys, la recollida del fems, la vigilància de les zones d'aparcament, la neteja i manteniment dels vials, l'explotació d'espais comuns, com són les platges, i dels usos d'ombrel·les, gandules i bars, han passat a ser gestionats per societats de capital privat. En aquesta mateixa línia, no estarem gaire a veure com el subministrament d'aigua o els serveis de seguretat i protecció dels ciutadans són també sotmesos a l'especulació. Tampoc no fóra desassenyat pensar que les grans corporacions estudien, per a un futur no gens llunyà, proveir d'aire els ciutadans.

Hom podria pensar, ingènuament, que aquest canvi de política ve marcat per criteris econòmics i d'eficàcia. Econòmics en el sentit d'estalviar despeses als ciutadans, contractant a un cost més reduït un servei de millor qualitat, la qual cosa és incerta, però possible. D'eficàcia, car és cert que les empreses, que han de subsistir amb els guanys que genera la seva activitat, gestionen més eficaçment els negocis de l'administració, molt sovint, però, amb contractes precaris, jornades laborals que excedeixen la mesura humana o sous per davall el que fóra just guanyar.

Acceptant que ambdós criteris tinguin fonaments raonables i legals, subsisteix la sospita popular que hi ha un tercer criteri, no confessable, que preval sobre els anteriors a l'hora de prendre decisions. Hom creu que si la brigada, o el personal municipal, o els funcionaris, prenen a compte seu les feines que s'han de realitzar, i el mateix ajuntament subministra directament els serveis, l'operació econòmica és transparent: de les partides assignades en els pressupostos a les nòmines dels treballadors. En canvi, si mitjançant subhasta o concurs la corporació municipal contracta empreses privades, sempre hi ha la possibilitat que algú unti les corrioles perquè aquestes vagin més païnes i no grinyolin. Aquesta suposició no ens ha d'esverar, car la realitat demostra que aquestes alteracions de la legalitat són possibles, probables i, en alguns casos, pocs, fins i tot demostrables.

Diumenge, 17." Diu el refranyer que qui presum, fa fum. He pogut observar que pot succeir que els més estrictes en l'exigència del compliment d'alguna norma o llei, siguin els més laxos en la seva observança o aplicació. Aquesta actitud té molt a veure amb la hipocresia que la societat exigeix als ciutadans. Així, aquells que prediquen la castedat o l'abstinència, potser siguin els més promiscus. Aquells que, públicament, declaren la seva abstèmia, potser s'engaten en la intimitat. Aquells que manifesten el seu rebuig a la violència sobre les dones de l'Afganistan, apallissen la seva muller. Aquells que, en nom de la solidaritat, recapten diners per a ciutadans de països llunyans, deixen morir de fam els seus veïnats. Aquells tolerants que no accepten més credo que el seu, ni cap altre color de la pell que no sigui el del seu propi pigment. Aquells, en fi, que bravegen de rectitud moral o ètica són, tal vegada, els receptors de les comissions que genera la corrupció.

Dimecres, 20." Els escriptors d'aquí no sabem com accedir als lectors d'allí. És cert que compartim una mateixa llengua i que les nostres arrels culturals són idèntiques, malgrat el llenguatge polític s'hagi entossudit a eliminar el terme o concepte països catalans per poc rendible. Però els catalans de la Catalunya central, i especialment els barcelonins de la Barcelona administrativa, rebutgen tot allò que procedeix de les perifèries, insulars o peninsulars. No necessitem salvadors, o potser sí, en qualsevol cas les institucions d'aquí i d'allí s'haurien d'esmerçar a donar cohesió a aquesta dispersió empobridora. Dissortadament, però, els interessos econòmics han envaït la pirotècnia cultural i són més rendibles els focs artificials que la solidesa de la brasa i el caliu. En certa manera, la indústria cultural barcelonina ens ha colonitzat amb la mediocritat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.