nubes dispersas
  • Màx: 10°
  • Mín:

Flor d'una nit

Tenc un dubte, o la notícia de l'aparició de la literatura judicial signada pel senyor Monserrat es referia a un tema sense gaire importància, o el tema és important, però les persones afectades no mereixen millor plana, o el tema és important, els possibles afectats també, però ningú no creu que sigui creïble i definitiu. He repassat els diaris de més tiratge de l'Estat i, en la seva edició del dissabte «de autos», cap d'ells no dedicà ni una línia de la primera plana a la exculpació d'un ministre d'Espanya acusat de delictes contra la democràcia. Qui fa més, i no cal dir per què, és l'ABC, que li concedeix un avís a la portadella. Pàgina 4, pàgina 6, pàgina 7 de Política, Nacional o Autonomies "segons nomenclatura específica de cada medi" són el baròmetre sobre la importància que els responsables de l'edició atorguen a la notícia. Bé, a la notícia, als noticiables o a la credibilitat de l'acte; jo no ho sé, però els directors dels diaris ho deuen tenir clar.

Impossibilitats "no em demaneu per què, però tot ho indica" per a saber la veritat sobre l'espoli de Santueri, on la prudència recomana no burxar-hi per por de sortir emmerdats de cap a peus (l'afer put de lluny, ara imaginau-vos de prop), ens podríem dedicar a saber per què el Teatre Principal va tancar les seves portes anys abans de tenir un pla de rehabilitació mereixedor d'aquest qualificatiu; per què, amb les portes tancades, té tres directors i quan romania obert en bastava un; i en quina experiència sobre normativa d'obra pública s'ha basat la senyora Vadell per a fer-nos creure (i vés a saber si ella també s'ho creu) que l'obrirà aquesta legislatura.

Perquè d'esperances de tornar a veure sa Llonja oberta al públic, ja no me'n queden gaires; en aquesta legislatura, vull dir. Una altra gran obra prescrita a la ciutadania en nom de no sé quines declaracions d'intencions sobre millorances venideres. Sé, perquè m'ho digué el conseller Pons, que resten pendents d'aprovacions i finançaments estatals "«Madrid me mata» i mai no sabrem fins a on arriba la mà negra de qui ens considera una província rebel i ens vol mal pel «nostre bé» (quins collons!)", però, mentrestant, per què no s'utilitza? A vegades pens que la guarda de quiques que ens governa cau, una i altra vegada, en el parany d'hàbils tafurs que bloquegen qualsevol iniciativa rendibilitzable políticament. Vaig sentir orgull de poble civilitzat el dia que les portes de sa Llonja s'obriren més enllà de l'horari comercial per a mostrar exposicions. Era tan fàcil ser diferent al passat de foscor que, ni la qualitat dubtosa d'algunes de les exposicions programades, no aconseguiren recordar-lo. Però va ser flor d'una nit: massa hermosa per a ser duradora.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.