Una de les particularitats del poble de Petra, una de les coses que des de sempre ha penjat interrogants dins la meva capacitat de comprensió, d'assimilació, ha estat la vocació vilatana de duplicar-ho pràcticament tot: dues associacions de veïnats, dos equips de futbol, dues associacions de la tercera edat (amb els corresponents casals i activitats ben diferenciades). Fins i tot crec que hi ha (o hi havia un temps) dues associacions de ball de bot i dues companyies de teatre. Així, tot remenat i centrifugat, no cregueu que se'n donassin uns resultats negatius, ans al contrari, el poble anava i va fent així com pertoca, un peu davant l'altre, ara una passa, suara dues, que tampoc no es tracta de fer oposicions a ensopegar ni estalonar ningú. I record, quan parlava amb algun del bon grapat d'amics que hi tenc, que sempre els castigava amb la mateixa recatòria: que sí, que la diversitat d'opinions és ben saludable, però encara ho és més si s'exerceix dins el cau d'una sola associació, amb totes les tendències internes que volgueu, sempre disposades a posar-se damunt la taula a les reunions, les assemblees. Recordem-ho: la unitat fa la força, la disgregació la feblesa. Napoleó ja ho sabia, això: divideix i venceràs. Però ells que no, set n'han entrades, set n'han de sortir. I no els va malament, creis-me. O sia: gas!
Ara hi tornam a ser amb aquesta moguda del tren. De si ha d'anar per l'antic traçat, o si han d'allunyar el seu pas per la població per la forana, per darrere el cementeri. Sembla que l'any passat, quan es va moure el tema, l'Ajuntament, havent escoltat parers del personal pels carrers i places i tavernes, va proposar en plenari TREN PER DEFORA, cosa que va ser aprovada per unanimitat, sense cap opinió en contra, ni una. S'argumentava aleshores i ara que l'estació, quan es va fer a principis de segle, era ben «defora» del nucli urbà. Actualment, no. Avui el poble ha crescut en aquella direcció i sembla que, efectivament, l'antic traçat xapa, desnaturalitza una part del poble amb tanques de filferro, passos a nivell, etcètera, que alguns petrers, si observam qualque fotografia apareguda a la premsa, han exagerat i magnificat una mica. Però vaja, deuen dir ells, de vegades si no fas la caricatura, no s'arriba a veure bé la criatura. 32 freqüències de tren diàries potser fan pensar, així mateix. De tota manera, tot era pau i glòria pel que s'havia aprovat a la Sala, fins que, un bon dia, no, millor dit, una nit, i males llengües em venen que aprofitant que el batle Joan Font era de viatge per les terres on el pare Serra sembrà els ametlers i els tarongers que ara ens fan tan fotuda competència, dic, els d'un partit sense imposició al poble, varen tenir una reunió amb un grup nou nascut de petrers dissidents de la idea de desplaçar el pas del tren per defora i mantenir l'antic traçat. I d'això en va néixer el grup de resistència, per dir-ho de qualque manera. Ensumant aquí i allà, no vull dir jo que hagi arribat a la pedra filosofal de totes les veritats, però sí que he recollit un grapat d'opinions que potser ens ajudin a acostar-nos a una aproximació del per què de tot plegat. Un em diu que, si hagués de dependre d'ell, tren no... ell no l'emprarà mai, tanmateix, i ja s'ha acabat la discussió. Clar com l'aigua. Un altre em comenta que els del partit opositor, com que mai no han bufat cullera als poblets del pla, idò s'apunten a qualsevol bombardeig, a veure si qualque frontisseta pot arribar a funcionar, amb un poc de 3x1, arrepleguen els perjudicats per les expropiacions d'això del tren per defora, i ja veurem qui tindrà les faves més cuitores l'any que ve. Amb una paraula, embolics de poble que no solen prendre mal. Al final se sol imposar el sentit comú. Allò de: en haver-hi figaflors, en menjaràs. O allò altre de: vatua dell, val més la nostra amistat que el mig quartó dels collons! O: Vols posar messions que cap d'aquests enginyers sap on és el meu pou al comellar i al final l'hauran de pagar a preu de pell de fava de cotxer?
