cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín:
16°

Les hordes

Els bàrbars s'amunteguen als confins de l'Imperi, preparant-se per aprofitar la més mínima escletxa a la frontera per entrar i ensorrar la nostra civilització: aquesta és la percepció de fons que molts tenen de la immigració i que tracten de difondre mitjançant la multiplicació de notícies i opinions. Una paraula la resumeix millor que qualsevol altra: les hordes. El darrer que ha recorregut al fantasma de les hordes invasores és Umberto Bossi, líder de la Lliga Nord italiana i membre del govern de Silvio Berlusconi. D'aquesta manera ha justificat la seva proposta d'enfonsar el Monica, el vaixell que ha duit prop de mil kurds sense papers fins a les costes d'Itàlia. Entenc que la proposta és enfonsar el vaixell lliure de la seva càrrega humana, però segurament el desig profund de Bossi és un altre. També entre nosaltres avança la por a les masses amenaçadores de pell fosca. Dos episodis recents, el de la polèmica del multiculturalisme i el del mocador de Fàtima, ho posen de manifest. En el debat sobre el multiculturalisme, persones com Mikel Azurmendi, president del Fòrum de la Immigració, i Enrique Múgica, Defensor del Poble, han fet la mateixa trampa que Giovanni Sartori (La societat multiètnica), patriarca dels que fan l'acrobàcia de passar de la crítica d'una doctrina discutible a l'afirmació de la superioritat occidental. Tant un com l'altre encerten a l'hora d'assenyalar que el multiculturalisme, entès com un determinat corrent de pensament, s'equivoca en proposar una societat compartimentada en sectors culturals cada un dels quals rep un tractament diferent per part dels poders: és veritat que l'essència de les llibertats civils és la seva universalitat. Ara bé, d'això no en podem extreure, com qui traça un silogisme, que els immigrants magrebins d'Almería són responsables de la seva situació perquè provenen d'una cultura que no valora ni l'esforç ni la dignitat personal: això és el que ha escrit Azurmendi, amb la seva prosa rocallosa, al diari de més circulació de l'estat. L'enrenou absurd mogut entorn del mocador de la jove Fàtima també ha servit d'ocasió per difondre el fantasma d'unes masses humanes impossibles d'ubicar en una societat democràtica. Se'ns ha dit que el mocador és un signe de discriminació sexual, però no se'ns ha explicat com és que la víctima d'aquest estigma ha de patir a més a més l'exclusió del dret a l'escolarització. Tampoc no se'ns ha justificat que sigui precisament una escola religiosa de monges (amb el cap tocat amb un hàbit) la que recorri a aquest argument feminista. Un diari estatal afecte al règim aprofitava la polèmica per titular, en primera plana, que la comunitat islàmica exigia professors de religió a les escoles públiques. Per ser benignes, direm que el titular era tendenciós. Primer, perquè la suposada exigència era el recordatori del que els representants de la comunitat islàmica ja havien signat amb l'Estat. Segon, perquè no s'entén que una societat laica ofereixi ensenyament religiós a les escoles públiques per a una confessió però no per a una altra. Aquí només val el criteri de la demanda: professors de religió catòlica perquè és majoritària i professors d'altres religions allà on el nombre ho justifica. O bé, òbviament, formació religiosa a les famílies i a les esglésies. La polèmica culminava amb la proposta de la Conferència Episcopal de beatificar Isabel la Catòlica, conquistadora de la Granada musulmana, expulsadora dels jueus i evangelitzadora dels indis americans: una guinda exquisida per a tot aquest rearmament nacional davant el perill de les hordes invasores.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.