L'ecotaxa ha cohesionat els tradicionalment desvertebrats hotelers balears i els ha temptat a ficar-se en política com mai ni s'ho havien plantejat. L'ecotaxa ha cohesionat en un mateix objectiu els dividits partits de l'esquerra balear com mai no hi havien estat des de la mort del dictador. El país camina envers una bipolarització com mai no s'havia vist des de la Segona República. Guanyi qui guanyi, hi haurà perdedors. I el que és més trist: hi haurà ferits i cicatrius molt difícils de curar. Mentrestant, el gran problema continua dret, com un gran tòtem amenaçant els dos pols enfrontats: l'espoliació que pateixen les Balears a mans de Madrid. Més de dos-cents mil milions provinents dels imposts parteixen cada any i no tornen. En una dècada són més de dos bilions de pessetes, quantitat que aquesta illa no ha somiat mai veure-la junta encara que és seva i generada amb la seva suor. La guerra per 10.000 milions anuals provinents de l'ecotaxa és aferrissada, duríssima i amb transcendència internacional en els mercats emissors. Això és el mateix que dos germans que es barallen entre ells però que no diuen res al padrastre mentre dilapida l'herència. El problema de les Balears és, certament, mediambiental, però n'hi ha un de molt més greu que és la veritable causa dels seus mals: no hi ha patriotisme. El nostre dèficit històric de patriotisme és el que ens ha convertit en el que som, en la part bona i en la dolenta. Allà on no hi ha patriotisme manquen nassos per plantar cara als que ens consideren colònies. I allà on no hi ha patriotisme és impossible somiar en pactes d'Estat per molt petit que sigui el país, per molt que els altres ens considerin dèbils. Primer, balears. Després ja parlarem d'ecotaxes.