Com ens afecta Europa

L'Europa d'ara i del futur a mig i possiblement també a llarg termini, l'estan fent els governs, els executius, de cada Estat, de tal manera que cada any que passa se fa més intens el que s'ha vengut en anomenar el «dèficit democràtic». Efectivament, els governs de les parts (països) creen una estructura global executiva, desviant cap a ella de cada vegada més poder, sense que tengui un vertader control parlamentari. Lluny de donar més contingut democràtic a Europa, els executius dels estats fan exactament el contrari. Fien a comissions etèries, formades per polítics retirats o en vies de jubilació, el discutir el futur, o no, d'una constitució europea, que en qualsevol cas el que se decidesqui mai no serà vinculant i, per tant, de poc o res servirà, i al mateix temps estan fent passes importants que ens afecten la quotidianitat, sense que estiguin sotmesos a control parlamentari i popular efectiu. Aquest és el re de la qüestió política europea. Que el Parlament europeu és un nyarro caríssim que gairebé no serveix per res. I que els executius europeus estan prenent decisions de gran cabdal polític, econòmic i social sense el necessari contrapès d'un poder legislatiu, i de control, del mateix àmbit, ni d'un poder judicial d'àmbit europeu igual de fort, ni, tampoc, de contrapesos sindicals, socials, etc. efectius, els quals han desenfocat fins ara la qüestió. S'està creant, idò, no una democràcia representativa europea (amb clars poders exectiu, legislatiu i judicial... i estructures socials, sindiclas, etc. europees) sinó una estructura potentíssima el poder de la qual neix per delegació de cada executiu nacional. La nova estructura afecta la quotidianitat de cada ciutadà el govern respectiu del qual s'empara amb aquella com a gran objectiu desitjable, furtant a la pràctica tota possibilitat de control o de contrapès.

Tot i amb això, la cimera a Barcelona ha apuntat, a la fi, que una part dels contrapesos imprescindibles s'ha adonat de com actuar. Per primer cop una col·laboració efectiva dels sindicats europeus ha permès mostrar una mínima força davant el capital ja globalitzat. Com sempre se va molt per endarrere del capital. Però almanco s'ha vist que se comença a entendre que no hi ha més camí que unir"se, i que només pot ser efectiva una combatent confederació sindical europea. Fins que no hi hagi la primera vaga europea de treballadors (general o sectorial), el capital globalitzat i la seva derivació política que són aquestes cimeres (l'estructura executiva), no tendrà en compte el sindicalisme ni els interessos laborals. Totes les organitzacions de tots els altres àmbits hauran de seguir el mateix camí apuntat pel sindicalisme. La qüestió no és oposar"se a la globalització, que és un fet, sinó oposar"se globalment als que controlen tot el nou procés sense que fins ara hagin tengut cap contrapès. Com a exemple clar d'un acord pres que pot tenir una gran incidència social, i que pel fet de no haver"hi contrapesos efectius ni poder legislatiu i de control real ha passat sense cap tipus d'oposició, tenim la decisió presa a Barcelona d'afavorir la mobilitat laboral amb doblers públics per aconseguir que s'equilibri el repartiment del treball, i aturar així la immigració extraunionista. A efectes interns espanyols està ben clar el que passarà. Les comunitats amb més feina rebran més immigració. En el cas balear, a més, la immigració europea serà encara més intensa del que ho és. Tenint en compte el que ja tenim, aquí, vés a saber què passarà en els pròxims deu anys quant a la intensificació del procés de desestructuració social i de substitució cultural i lingüística. Només és un exemple de com d'intensament ens pot afectar, i afecta, la nostra vida quotidiana aquesta estructura executiva poderosíssima que està actuant sense cap control ni contrapès, i a la qual les manifestacions folklòriques del neohippisme internacional ni tan sols li fan pessigolles.