Em tem que no ho he entès bé, però devers les obres del qüestionat aparcament de la Porta de Santa Catalina hi ha un home que es passeja amb casc i una armilla reflectant amb la paraula arqueòleg a l'esquena. Fins aquí tot idíl·lic. El que m'estranya és veure'l al volant d'un petit bolquet "dumper, crec que li diuen", traginant tubs i materials d'obra, anant amunt i avall sense que res de la seva activitat el distingeixi de la resta de personal. Bé, res, res, no: l'armilla diu arqueòleg, malgrat que devia ser un aprofitament de recursos, tant de moda.
A la bústia de ca meva, i a la de tot el veïnat, ha aparegut una publicació de 24 planes titulada Guia per estalviar energia a ca nostra. Publicada per la Conselleria de Medi Ambient, en ella s'hi mesclen pràctics consells sobre l'optimització de recursos energètics, de més o manco facilitat d'aplicació, amb curioses informacions sobre despesa o impossibles recomanacions de comportament ecològicament correcte. Cadascú pot agafar fins allà on la seva consciència el dugui, però, si ho llegeix, no podrà al·ludir manca d'informació, ni, encara que sembli estrany, electoralisme barat. Sí; aquesta novetat s'ha d'aplaudir, perquè en començ a tenir la mesura plena d'obrir qualsevol publicació, des d'un fulletó fins a un llibre, passant per programes de festes, memòries d'activitats i tot el que el que sigui susceptible de ser usat com a propaganda, i trobar a la portadella el «careto» del polític que l'ha comanada i un escrit més o manco adient a l'esdeveniment, però gairebé mai sorgit de la seva pròpia ploma. Idò aquesta publicació no. A veure si fa escola: la no apropiació personal d'una publicació institucional, per una banda, i el premi que ofereixen als que voluntàriament col·laborin a una enquesta sobre costums energètics. Com ho sentiu: si engreixau la base de dades de la conselleria, vos enviaran una bombeta fluorescent compacta de regal. Cada dia, tot, el bo i el dolent, pren el format d'un immens programa televisiu, mescla de reality show i concurs.
Després de saber que el senador pel PP, Gabriel Elorriaga, definí els centenars de milers de manifestants pacífics de la Cimera de Barcelona com «minories marginals», no sé si posar-me a riure o a tremolar. Llegesc la premsa oficial i els noticiaris del règim i em pos a tremolar: tampoc no han sentit res important pels carrers de Barcelona.
