Qui no s'ha trobat en aquella típica atmosfera hipòcrita i estúpida en què es converteix tota reunió «políticament correcte»? Ja sabeu, el sopar de Nadal que ofereix el cap i que deriva en una nit de paternalisme fatxa "n'hi ha d'altre?", quan es fa l'entès, posem per cas, sobre el País Basc i acaba escupint la certesa que un referèndum sobre la pena de mort entre els presents obtindria un resultat favorable. La resposta va des de l'assentiment convinçut a l'assentiment miserable passant pel silenci neutre dels qui rebutgen el plantejament en si. Resulta difícil, en aquestes situacions, una reacció que incomodi el pretès esperit democràtic de qui paga el sou. Situacions així se'n donen a balquena al llarg de la vida. Recoman als rebotats d'escenes tan tendres que provin, per matar la frustració, a venjar-se en els fills 'pijos' d'aquest ordre jeràrquic. Si us trobau, en una festa o torrada, a un d'aquests ectoparàsits caracteritzats per la seva adhesió al corrent de pensament que podríem batejar com «apoliticisme nanobinari» aprofitau qualsevol excusa de la seva conversa per descarregar amb un gran somriure un petit míting historicopolític, sempre en clau d'humor: veureu en la seva cara l'expressió d'una punyent incomoditat. Si el Govern balear aprova l'ecotaxa però finalment no la recapta, m'haurà deixat sense un dels argumentaris preferits de les meves darreres venjances quan algun 'pijo' insinua vagament la crisi que patim i la que ve. A més, donaran la raó a un hoteler d'esquerres que fa més d'un any em va pronosticar: «No la recaptaran; no tindran collons a fer-ho» (sic). Li pagaré una ampolla de xampany que no mos hem jugat i ell parlarà d'abstenció. I jo escoltaré.