Pregunta, delícia i obscenitat

Tenc pocs dubtes que la defensa del cas Mapau aconseguira alliberar, almanco en part, de sentència judicial als seus clients. Demostrarà així un nivell de professionalitat que ja té reconegut d'antuvi. Però, només amb un feixuc vel de silenci aconseguiria fer creure que no és mèrit seu, sinó de la veritat. Cada declaració que ens arriba, i només ens arriben les dels que estan convenientment disposats a fer-ho, incrementa el convenciment que, amb els millors míssers, Al Capone només fou judicialment culpable d'evasió d'imposts. Que qualcú declari que a Santa Fe, on només hi arribaren missions institucionals "pagades amb doblers institucionals, per ser exacte", els formenterencs virtuals no coneixien altra cosa que unes enrevessades sigles que a l'illa menor signifiquen PP, és una delícia. Sincerament: una delícia.

Em declar obscé. I no un obscé qualsevol, sinó un obscé trist de ser-ho. Perquè serà una obscenitat, segons l'ambaixador israelià a Espanya, comparar les actuacions del nazisme amb la de l'Estat d'Israel, però és una tristesa haver de fer-ho al davant de l'evidència. Créiem part superada de la història els assassinats «selectius», el marcatge de persones, l'enderrocament per venjança, el violent xantatge sobre els familiars dels terroristes, les deportacions massives, les contundents induccions a l'exili... en definitiva, la creença en la superioritat d'un poble sobre l'altre.