La Conselleria d'Interior prepara un decret per regular el tractament que han de rebre els documents administratius que té sota la seva custòdia. Aquest decret és conseqüència del fet que un periodista de Diari de Balears descobrís al carrer, molt a prop de la Conselleria d'Hisenda, un contenidor ple de fotocòpies de declaracions relatives a la taxa del joc amb totes les dades dels declarants. I en comptes d'elaborar decrets, el conseller d'Interior, Josep Maria Costa, el que hauria de fer és protegir tots els documents que queden sota la seva responsabilitat i instar les altres conselleries que facin el mateix. És ridícul establir noves normatives perquè aquestes declaracions no es tirin a un contenidor com si fossin pells de plàtan d'un restaurant. I és també una obvietat, a més àmpliament protegida per la normativa vigent, inclosa la penal, que cap administració no pot orejar els documents que dipositen sota la seva custòdia.
En comptes de nous decrets, el que hauria de fer Costa és habilitar magatzems en condicions per guardar documents i adquirir màquines trituradores per destruir com cal els que s'han d'eliminar. Però de cap manera no es pot fugir del ridícul de veure un contenidor ple a vessar a l'abast de qualsevol que passi per allà, emparant-se en el fet que hi ha una suposada llacuna legal sobre la qüestió. Això és literalment inadmissible mig mil·lenni després de la creació dels estats moderns. Tampoc no és de rebut dir que es tracta d'una pràctica habitual des de fa anys. Si fos així, a Mallorca ja hauria nascut una nova professió: trescador de contenidors. Perquè amb la documentació descoberta a prop d'Hisenda i pertanyent a un departament que depèn d'Interior, qualsevol ciutadà podia saber la llista de clients d'una empresa de màquines de joc radicada a Múrcia només consultant imprès per imprès. Què donaria una empresa competidora per saber, fil per randa, amb adreça inclosa, la cartera de clients dels que li disputen el mercat? I fa falta un decret per evitar aquests desgavells? No és suficient el sentit comú? No basta la normativa vigent sobre la protecció i la reserva de les dades que se subministren a l'Administració pública? Més que decrets d'obvietats, Interior necessita seny.
