«Mai no es pot permetre que els homes sense respecte per la vida puguin controlar els instruments suprems de la mort». El senyor Bush mai no demostrà respecte per la vida i, per això, liderà rànquings amb l'aplicació de la pena de mort. Només aquest fet ja el faria incapaç, segons les seves pròpies paraules, per controlar els instruments suprems de la mort. Perquè, encara que no ho pugueu creure sense apel·lar a la hipocresia en estat pur, les paraules que encapçalen aquestes línies sortiren de la mateixa persona que considera la vida dels civils afganesos, homes, dones i nins, efectes colaterals.
Si ja és massa tard per aconseguir que els electors nord-americans recuperin el gust per la informació que tengueren els seus padrins, encara hi som a temps perquè els nostres fills no se'ls assemblin. O això voldria creure, malgrat l'eix papanatista format pel trio Aznar-Berlusconi-Blair (l'ordre és alfabètic) pugna per reduir les diferències entre les riberes de l'Atlàntic. Deixau-vos de bajanades, la flexibilització, la mobilitat i altres meravelles de la competitivitat aplicada sobre els més dèbils, pot fer un país més ric, però no hi ha antecedents que el faci més just. Aquest és el debat a Barcelona aquest cap de setmana i, pel nostre bé, esper que sigui un debat dins i fora del búnquer muntat per escenificar la por. La por que fan i tenen.
El dia que perdi la capacitat de sorpresa probablement hauré de deixar aquesta feina: tot serà més tranquil però avorrit amb desmesura. Ara per ara, encara pas una i una altra vegada pel davant de l'ordinador, perquè no em crec el que veig a la pantalla. I no és per menys: afinar junts els anagrames de l'IDI, en mans del PSM; de la Conselleria de Comerç, en mans del PSM; de la PIMEM, de discurs nacionalista i recurs de conveniència; d'AFEDECO, autàrquic fins que li diguin el contrari; de la Cambra de Comerç, en anglès, lobby; i de Sa Nostra, de quan feia part d'un projecte de país (ara torna al confort de la païssa); veure'ls junts "deia" en la promoció d'un sistema informàtic per a la gestió del comerç i tot, començant per l'evidència del títol "Ofitienda", en castellà, és una delícia de contradicció. O no, potser el senyor Sampol demana el català només on s'assegura de no trepitjar galindons: que una cosa és la intranscendència d'un rètol i una altra la «importància» de la gestió empresarial.
