Eix papanatista

Si ja és massa tard per aconseguir que els electors nord-americans recuperin el gust per la informació que tengueren els seus padrins, encara hi som a temps perquè els nostres fills no se'ls assemblin. O això voldria creure, malgrat l'eix papanatista format pel trio Aznar-Berlusconi-Blair (l'ordre és alfabètic) pugna per reduir les diferències entre les riberes de l'Atlàntic. Deixau-vos de bajanades, la flexibilització, la mobilitat i altres meravelles de la competitivitat aplicada sobre els més dèbils, pot fer un país més ric, però no hi ha antecedents que el faci més just. Aquest és el debat a Barcelona aquest cap de setmana i, pel nostre bé, esper que sigui un debat dins i fora del búnquer muntat per escenificar la por. La por que fan i tenen.

El dia que perdi la capacitat de sorpresa probablement hauré de deixar aquesta feina: tot serà més tranquil però avorrit amb desmesura. Ara per ara, encara pas una i una altra vegada pel davant de l'ordinador, perquè no em crec el que veig a la pantalla. I no és per menys: afinar junts els anagrames de l'IDI, en mans del PSM; de la Conselleria de Comerç, en mans del PSM; de la PIMEM, de discurs nacionalista i recurs de conveniència; d'AFEDECO, autàrquic fins que li diguin el contrari; de la Cambra de Comerç, en anglès, lobby; i de Sa Nostra, de quan feia part d'un projecte de país (ara torna al confort de la païssa); veure'ls junts "deia" en la promoció d'un sistema informàtic per a la gestió del comerç i tot, començant per l'evidència del títol "Ofitienda", en castellà, és una delícia de contradicció. O no, potser el senyor Sampol demana el català només on s'assegura de no trepitjar galindons: que una cosa és la intranscendència d'un rètol i una altra la «importància» de la gestió empresarial.