Ferran Aguiló

Dramatismes histèrics

Ferran Aguiló12/03/02 0:00

Mentre les televisions "majoritàriament en mans del Govern del senyor Aznar i dels seus satèl·lits" dediquen les hores de programació juvenil a crear estereotips malcriats, capritxosos i malparlats, que basen el seu èxit en el menyspreu als adults, els seguidors del presidente posen el crit en el cel perquè una publicació sobre drogues dedicada al jovent procura adaptar-se a aquesta realitat en lloc d'obviar-la. Hi ha milers d'arguments a favor de tractar el món de la droga sense tabús ni dramatismes histèrics, entre altres coses perquè el missatge no pot contradir el que cada dia és a la vista dels adolescents: la droga mata, d'acord, però els cotxes més. Aquesta evidència, en el cap d'un adolescent, no pot ser contrarestada amb dimonitzacions. A més, i com a prova del 9, tants d'anys de repressió i tabú ens han llegat una societat malalta on molts fregeixen neurones com a entreteniment de cap de setmana; pot anar pitjor?

Ara, si el que vol el PP és emmerdar sense preocupar-se de res més que les lectures primàries que pugui fer la part més manipulable de la societat, van pel bon camí. A la senyora Estaràs li sembla impresentable ajuntar conceptes com oci i droga, cosa que diu molt poc a favor del seu coneixement de la realitat i molt de la seva hipocresia. Ningú s'empassa un èxtasi per anar a missa, sinó per mantenir-se més temps com a consumidor de l'únic oci que els hem sabut oferir: la discoteca. La sacralització de l'oci de consum "el que dóna doblers, i molts" és l'autèntica «incitadora al consum d'estupafaents», i no una web. Són fidels a la seva peculiar manera de rendibilitzar cadàvers. Amb el terrorisme o amb la droga, ens han avesat que l'únic que els importa és el compte de resultats electorals. I els va bé.

Si l'ocupació de la via pública és un entreteniment per a milionaris avorrits que llueixen els seus caríssims cotxes de col·lecció per les nostres carreteres amb el patrocini del Govern de Progrés, el programa Teatres del Món pot ser una contrapartida a aquesta «esponsorització». Ja em direu què hi guanyam convertint-nos en una reserva al servei dels capritxosos: ni publicitat, perquè l'esdeveniment no la mereix fora de les endogàmiques despeses en propaganda, ni promoció. A no ser que els camps de golf del Progrés duguin, com a oferta complementària, un circuit per a lluir vanitats sobre rodes.