Milers de persones tornaren a sortir ahir als carrers "aquestra
vegada, a Barcelona" per manifestar-se contra el Pla Hidrològic
Nacional. El Pla, com és sabut, preveu grans inversions en
estructures hidràuliques, especialment a l'Alt Aragó, i el polèmic
transvasament d'aigua de l'Ebre des de les comarques tarragonines
al litoral mediterrani.
El Pla Hidrològic no és un projecte que s'hagi tret de la màniga
l'actual ministre de Medi Ambient, Jaume Matas. De fet, a ell no li
corresponen totes les crítiques ni són seus tots els mèrits. Matas
té com a missió principal «vendre» les bondats del Pla i evitar, en
la mesura del possible, manifestacions com la d'ahir.
Ja fa dècades que els governs espanyols cerquen solucions a la
sequera, però fins ara cap d'ells no s'havia atrevit a presentar
solucions globals. La polèmica social era previsible, i les
confrontacions en el si dels propis partits polítics, també.
Però, més enllà d'aquestes reaccions, el Pla Hidrològic presenta
molts interrogants. És realment just sustreure aigua de l'Ebre quan
els camps d'Aragó en són els més necessitats? Afectarà el
transvasament el medi ambient d'àrees naturals, com la del Delta?
És congruent que l'aigua de l'Ebre es destini a la indústria
turística, quan aquesta hauria d'apostar per la depuració? És
possible que es vulgui transportar aigua a centenars de
quilòmetres, quan la major part de les canalitzacions municipals
pateixen pèrdues de prop del 50 per cent? No s'afavoreix en excés
la pressió en les zones costaneres de la península i
s'impossibilita les zones de l'interior a sortir de la depressió?
No ens trobam davant un pla faraònic, quan el que s'hauria de fer
és aprofitar les tecnologies per crear una nova cultura de
l'aigua?
El Pla Hidrològic ha estat aprovat en el Senat i en el Congrés
espanyols, i just resta saber si els seus criteris es corresponen
amb les directrius europees per rebre un terç del finançament.
Tanmateix, tot fa pensar que sortirà endavant, i que res no
detindrà José María Aznar. La manifestació d'ahir a Barcelona és un
testimoni de seny en democràcia, però finalment la sobirania no és
al carrer, sinó al Parlament.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.