El joc ha estat sempre una manera de contravenir els designis del destí. L'esport és un dels jocs més simples, pura competició: més lluny, més potent, més amunt. L'esport en la societat de masses ha estat interpretat com el simulacre d'oblidades lluites tribals. Per això a ningú li ha vengut de nou l'explosió de sentiments que ha provocat la victòria del Depor, després de tota una intensa campanya mediàtica per fer explotar focs artificials i tot amb motiu de la celebració del centenari del seu rival esportiu. No és nova tampoc la multiplicació de comentaris bovers i bocamolls després del partit, com és habitual que surtin cargols quan ha plogut en primavera. I ja. Ja és primavera. Ho publicita el Corte Inglés. Assidu oient de tertúlies radiofòniques per hàbits rutinaris de mobilitat, un ha sentit les emotives interpretacions de sempre amb nous arguments, ja que aquesta vegada no ha estat el Barça que ha guanyat a la força del destí. Fins i tot, la més assenyada de tots temps, aquella que diu que mentre sia la copa d'Espanya, fins i tot les derrotes més sonades fan afició al madridisme. Aquesta és una de les lleis d'orquestació d'una campanya de propaganda: una tendència definida es consolida més per la propaganda del contrari que per la pròpia. Quelcom així passa a sa Pobla. I no es fa esment, ara, al dissumulat anunci d'amenaces etarres al batle, que també pot tenir un efecte similar. Sinó a l'embargament de la Sala per impagament de les costes d'un judici que va moure l'oposició, pel setembre farà 10 anys. L'oposició va dur a la barra la pujada d'imposts que va promoure el PP i la justícia ordenà el retorn dels diners cobrats il·legalment. El PP ha seguit governant, amb més majoria i tot. I no ha tornat els diners recaptats il·legalment. Ara, el Suprem ha ordenat l'embargament de béns de la Sala, no per l'incompliment bàsic de la sentència, sinó per no haver pagat ni les costes del judici que va perdre com ordenava la sentència. Així reforcen els recolçaments que ja tenen les parts en controvèrsia, com la pluja de primavera fa sortir els cargols. I ja. Ja és primavera a sa Pobla. Però una cargolada pot fer malbé una anyada abans de l'estiu.