Mati Klarwein i la seva obra

Encara que du molts anys vivint a Mallorca, hi ha realitzat molt poques exposicions. Record una mostra a la galeria Ferran Cano, marxant de qui ja he dit altres vegades que és mereixedor d'un homenatge per part de tots els aficionats al bon art a aquesta terra. En aquesta exposició li vaig comprar una obra molt curiosa, una crítica al Ku-Kux-Klan, feta damunt taula, a la qual es combinen el llenguatge de la pintura i de l'escultura. També li vaig comprar un quadre el dia que la crítica María José Corominas me'l va presentar. És una tela pintada a l'oli d'una gran bellesa, molt representativa del seu llenguatge. El paisatge de Deià també n'és el pretext.

A la primavera de 1998, el Casal Solleric va dedicar a la seva obra una important retrospectiva, de la qual m'atreviria a dir que ha estat una de les millors i més originals mostres que s'hi ha organitzat en els darrers anys. Només el catàleg "ara que l'he tornat a revisar" és una prova més que rellevant de la personalitat de l'artista que hi ha darrere. Obres, vivències, coneixements recollits d'anades i vingudes per mig món, es recullen en la que és una obra singular, una espècie de diari de viatges per la seva vida i per la seva trajectòria artística. Maria Lluïsa Borràs, molt encertadament, escriu a la introducció d'aquest catàleg: 'Mati Klarwein, lúcid i terriblement crític, espiritual i traspuant humor, auster i frugal fins al límit és, dalt d'una muntanya mallorquina, des d'on sembla contemplar el món de tu a tu, l'autèntic gurú que sa mare somiava.

Famós en els seixanta, popularitzat per les seves portades de discs, de Miles Davis i d'Abraxas de Carlos Santana que es venien a milions mundialment, res ni ningú no sembla capaç de tòrcer el seu camí, un camí que no sé si ho fa en caminar o si ho ha fixat a la seva ment per endavant.

En tot cas, autor d'una pintura estranya i sensual, d'un virtuosisme que causa astorament, real i irreal ensems, descriu un univers fascinador que és el seu i que ens brinda amb la seva generositat i les seves ànsies de comunicar que li són peculiars'.

D'aquesta exposició al Casal Solleric hi ha una anècdota que pot reflectir el caràcter bohemi i sempre simpàtic de l'artista. Lluís Socias, responsable del centre, va trobar un paquet de bitllets de banc, amb cinc-centes mil pessetes, agafats al bastidor, darrere una tela. Ho va dir a Mati, qui li va contestar que no sabia res d'aquests doblers. Vuit dies després, Mati va anar a veure en Lluís. Estava molt preopcuat, i li va demanar si havia trobat unes pessetes darrere algun dels quadres. Lluís va quedar astorat, i li va recordar que ja li havia dit que havia trobat el mig milió. Mati es va quedar molt satisfet, ja que, segons va dir, podria pagar alguna de les factures que tenia pendents.

Fa cinc o sis anys, Mati exposà a Madrid, crec que per primera vegada en la seva vida. La mostra va significar un descobriment per part de la crítica madrilenya, que es va desfer en elogis. Fins i tot El País li va dedicar quasi una plana.

Crec que és el moment de dir que, segons la meva opinió, Mati Klarwein és un valor artístic sòlid, que viu a Mallorca de forma quasi anònima. Potser d'aquí a unes dècades ens sabrà greu que no hagi quedat a l'illa una part considerable de la seva obra.»

Fins aquí, el comentari del llibre. Klarwein ha mort de manera quasi anònima, però tots els diaris li han dedicat molts de comentaris elogiosos. Però, i la seva obra? Quedarà a Mallorca? Aquest és un tema que no es pot oblidar.