La gesta de Xavi Torres no és l'únic rècord digne de passar al diccioni Guinness que s'ha batut en aquesta comunitat en els darrers temps. N'hi ha un altre que ha afectat els ciutadans en general i els professionals del periodisme en particular: el nombre de rodes de premsa convocades i celebrades pel Govern balear en l'etapa del Pacte de Progrés. A hores d'ara resulta impossible saber la seva quantitat aproximada, però és possible que ja ens acostem a les mil que ja s'han fet des de l'estiu del 1999 fins ara. Per conèixer-ne el nombre exacte qualcú hauria de fer una pregunta parlamentària i que el responsable competent d'aquesta febre convocadora li donàs la resposa. Però una cosa és segura: entre totes les conselleries (governades per quatre partits diferents) és possible que s'hagin batut totes les plusmarques de l'hemisferi en la transmissió programada i controlada de la pròpia imatge als mitjans. I ja que estam en temps de rècords, seria convenient que a la roda número mil (si no s'ha duit a efecte ja) es fes una festa igual que quan abans s'honorava el turista un milió. Ja se sap que les Balears són un país molt dinàmic, on tothom es mou i passen moltes de coses. Però mil rodes de premsa són, en principi, una exageració. Recorden el desplegament mediàtic del Govern nord-americà al llarg de tota la Segona Guerra Mundial quan la Gran República de més de 200 milions d'habitants tenia tota la població masculina jove vestida de caqui o blau, la femenina jove treballant a les fàbriques d'armament i arreu del planeta es lliuraven les batalles que havien de decidir el destí de la humanitat.

Ja sabem que el que fa el Govern balear és molt important. Però entre poc i massa, la mesura passa.