nubes dispersas
  • Màx: 10°
  • Mín:

Pena de barra o viceversa

Si parles amb els que tenen perspectiva històrica, com a polítics, i personal, com a professionals, coincideixen en un punt amb independència de la seva adscripció partidista: la política actual de la Comunitat s'ha judicialitzat amb desmesura, i aquest fet no afavoreix més que el creixement de la crispació, en l'endogàmic àmbit de la política, i l'abstenció i l'allunyament de la ciutadania. La capacitat per arribar a aquesta anàlisi separa els polítics de mena dels arribistes perillosos. I, en llastimosa actitud, s'hi troben tots aquells que, pel bàndol de la dreta, no entenen la necessària dinàmica dels relleus en l'exercici del poder i consideren usurpadors els adversaris, i, per l'esquerra, estimulen revanxes i utilitzarien els instruments de govern per a l'aniquilació del contrari. Tot junt, un caramull de despropòsits.

Un dels darrers «casos», en aquesta carrera a capdefava de l'any, és la denúncia del PP de Calvià contra la batlessa i el seu equip. Jo no posaria la mà al foc per ningú ni gosaria traçar la línia que separa l'ús de l'administració a favor dels seus gestors com a tals o com a formació política. I, a la jutgessa que ha rebut la denúncia, a priori, li deu passar el mateix. Per això, després de setmanes de tenir la demanda a la taula, sol·licita més informació a la part querellant. El més divertit és l'ús que en fa el senyor Delgado d'aquesta sol·licitud, idò la considera una victòria judicial ja abans de saber si la magistrada accedirà a la imputació. És curiós, però, amb aquesta golafreria judicial, aconsegueixen immunitzar i immunitzar-se. Immunitzar la societat, que ja no fa cas de més notícia que d'aquella encapçalada per la foto del delinqüent engrillonat i escortat per la parella policial; i immunitzar-se, per si un dia han de ser ells els escortats. La tristament famosa «pena de barra», aquella per la qual la gent de bé considera una afronta asseure's a la barra, s'ha diluït per l'abús.

Els emmerdadors haurien de prendre nota del succeït amb el senyor Rabasco: l'han jutjat i condemnat per agressió, i ni així rep el rebuig d'una societat que, abans de la immunització, hauria assenyalat amb el dit el bàrbar que «arregla» les diferències a hòsties. Deu ser que el bilingüisme que defensa és això: per als altres, el llenguatge dels mots, per a ells, els escollits, el més directe dels punys.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.